La crisi i l’endeutament acumulat estan ofegant les arques públiques. Els comuns han vist com la dràstica reducció dels ingressos (bàsicament per la paràl.lisi de la construcció) està condicionant la gestió diària i el sostre de deute permès per la legislació no queda gaire lluny per a algunes de les corporacions locals.
El contagi del dèficit i el deute arriba també a l’edifici del Govern. El ministre de Finances, Pere López, va exposar ahir els números del tancament de comptes de l’any passat i, tal com ja es preveia, el vermell intens és el color predominant, amb un dèficit de caixa de 116 milions d’euros, el 17,5% superior al de l’any anterior. L’endeutament de l’Administració central s’eleva a l’astronòmica xifra de 629 milions d’euros, cosa que representaria que cada ciutadà (agafant la xifra real no oficial de 70.000 persones) deu gairebé 9.000 euros.
No cal insistir, doncs, que cal un canvi de dinàmica, perquè, ara per ara, la situació és pràcticament insostenible i la banca tampoc està en condicions d’ampliar els actius ubicats en el deute de l’Estat, tot i la intenció de dur a terme una nova emissió de deute intern per part de l’Executiu. D’alternatives, n’hi ha poques, i passen per buscar el finançament extern i la reforma fiscal que faciliti una major recaptació per a les arques públiques. Són dues reformes que van agafades de la mà perquè, tal com va reconèixer el titular de Finances en el Consell General de dijous, mentre no s’implanti la imposició directa, l’Executiu no impulsarà l’emissió de deute públic extern.
L’equip socialdemòcrata és el responsable de redreçar el rumb, però no se’l pot culpar d’un deute que s’ha generat en els exercicis anteriors. El darrer Executiu liberal havia pressupostat un dèficit de només 171.000 euros per a l’any passat i el resultat final revela un resultat negatiu de 116,56 milions d’euros. Per a aquest exercici la previsió és de 77 milions de pèrdues, però el responsable de Finances es va mostrar ahir optimista pel que fa als comptes i va pronosticar uns números equilibrats d’aquí a tres o quatre anys. Les claus hauran de ser la recuperació econòmica i els resultats de la reforma fiscal, i els ciutadans esperen que la lliçó no quedi en l’oblit, perquè les institucions no han sabut aprofitar els anys de bonança per consolidar les seves finances i han afrontat la crisi internacional des de la fragilitat. L’endeutament de les institucions (comuns i locals) és un tema que preocupa als grups parlamentaris, tot i que l’absència del pressupost d’aquest any representa un entrebanc important de cara a l’adopció de mesures. La reforma tributària apareix ara com l’altre gran front de discussió.
