Les actituds que els populistes tenen davant del món no tenen com a perspectiva canviar-lo, sinó conservar-lo perquè no se’ls escapi de les mans. I no proposen transformació o alternativa, sinó «quedar-nos com estem».

No hi ha pla B. Segurament perquè no en tenen. Només ens proposen d’adaptar-nos al present, allargar-lo i no conquerir un futur. És a dir, no canviar, preservar i no progressar. En comptes de presentar-nos un món d’una altra manera, ens ofereixen el mateix present que ja coneixem, el qual no deixa de ser frustrant perquè no hi ha cap objectiu, cap il·lusió ni cap projecte.

Tard o d’hora això es reflecteix en les nostres democràcies, i una desafecció vers les nostres comunitats. L’únic que ens asseguren és el passat, perquè ja sabem com havia funcionat (bé o malament, tant se val). Només tenen un somni: mantenir el nostre passat com a intocable i com a model a repetir, com una mena de futur continu, com una prolongació.

Estar a l’altura de les circumstàncies, protagonitzar la nostra pròpia història no s’aconsegueix mirant el passat. El passat ja no hi és, el present passa tan ràpidament que de seguida es converteix en passat… l’única garantia que queda d’existència és el futur. I els populistes no estan per aquesta feina. Només fent soroll no s’arreglen els problemes.

Presentar notícies contradictòries que ens obliguen a dotar-les d’ordre i de sentit, és un insult a la intel·ligència de la ciutadania. El «no» perquè no, sense arguments, sense haver investigat i llegit una mica, és pur negacionisme.

Hauríem de parar aquesta gran i greu distracció col·lectiva, la qual ens agita innecessàriament i ens condiciona per perdre el temps i tapar el que tenim al davant, que és el futur. Hi ha massa opinadors sense opinió.