El març del 2009, el copríncep francès, Nicolas Sarkozy, anunciava públicament que abdicaria després del G-20 del 2 d’abril, a Londres, si Andorra no feia avenços en matèria de secret bancari. “Dimitiré del meu càrrec de copríncep d’Andorra, si les coses no avancen”, deia en aquell moment.

Ni un any més tard, Sarkozy ha mantingut una reunió amb el cap de Govern, Jaume Bartumeu, i amb el Síndic general, Josep Dallerès (també amb la presència de Christian Frémont, que és alhora director del Gabinet del President de la República Francesa), en la qual s’han posat sobre la taula els avenços realitzats tant amb l’aprovació de la Llei d’intercanvi d’informació fiscal a demanda prèvia com amb els deu convenis signats fins al moment, els quals, juntament amb els que es rubricaran a final d’aquest mes amb els països nòrdics, superen sobradament la xifra màgica de 12 exigida per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per sortir de la llista de paradisos fiscals. Després d’aquesta reunió, el copríncep no només va felicitar públicament el Consell General i el Govern d’Andorra per la feina feta durant els vuit mesos de legislatura liderada pels socialdemòcrates, sinó que va afirmar, primer, que “Andorra té total legitimitat per tenir una competitivitat fiscal pròpia, però una cosa diferent és negar-se a la transparència, i vull felicitar els esforços fets, i en funció d’aquests esforços tindré molt de gust en anar al Principat abans d’aquest estiu”, per concloure, després, que “França els anima a seguir en la via de la transparència i de l’intercanvi d’informació bancària”.

És a dir, en només 11 mesos s’ha passat d’una tensió màxima amb la representació del copríncep francès a un nivell de gran cordialitat, que es veurà traduïda de forma simbòlica amb la propera visita de Sarkozy al Principat. Entremig hem viscut un canvi d’Executiu amb l’entrada del PS a l’edifici Administratiu de Govern després de més d’una dècada de lideratge liberal. Aquest gir de 180 graus de l’actitud del copríncep és un gran mèrit d’Andorra, de l’arc parlamentari, però sobretot de l’Executiu, que és qui ha liderat un complicat però necessari procés cap a la millora de la transparència del país. Aquest fet avui és una realitat totalment palpable i innegable. Els que argumentin el contrari són probablement els que han perdut el nord. Igualment, en llegir les darreres manifestacions del nostre copríncep, dóna la sensació –passa sovint– que els de fora reconeixen més la feina feta que els de casa. Amb tot, el que és incontestable és que avui les relacions amb els països veïns són immillorables i això és una gran notícia per al país.