Analitzant fa quatre anys el resultat de les presidencials americanes expressava ja la meva preocupació que l’enorme suport recollit pel derrotat Donald Trump reforçaria els plantejaments populistes de l’extrema dreta europea.

Alexis de Tocqueville, al seu assaig De la démocratie en Amérique, publicat el 1835, especulava sobre els perills de la democràcia, que podria degenerar en despotisme.

La campanya per elegir el 47è president dels Estats Units ha confirmat aquella terrible predicció.

La victòria de Trump és clara. No solament l’antic president guanya a la seva rival en el nombre de grans electors sinó que també té la majoria de bots en el conjunt del país.

I el seu partit s’endú també la majoria al Senat. Amb un Tribunal Suprem dominat ja pels conservadors. Trump té a les seves mans totes les palanques del poder federal als Estats Units. La democràcia americana veu així l’inici d’una etapa de quatre anys de poder reaccionari, les víctimes del qual seran en primer lloc les dones i els immigrants i els grans beneficiaris els magnats americans del capitalisme financer i el fanatisme religió.

Un multimilionari condemnat pels tribunals, emprant sovint la mentida, l’insult i l’exageració, amb una tendència racista i autoritària, ha vençut davant una candidata que ha defensat la raó, la tolerància i el diàleg. És un esdeveniments amb conseqüències arreu del món que ha de fer reflexionar a tots als que volen preservar els valors democràtics.

Durant aquesta campanya Kamala Harris ho ha deixat clar: “Si és reelegit Donald Trump anirà a la Casa Blanca amb una llista d’enemics. Jo  hi aniré amb una llista de coses a fer.”

Aquest 2024, de Le Pen a Trump, de Putin a Milei, o bé Orban, l’amenaça és plural i a vegades dissonant. Tot i això convergeixen quan es tracta d’ésser conciliador amb les dictadures, inconseqüent i covard quan es tracta de l’esdevenir de la humanitat.

En una lectura d’urgència dels resultats es constata que les minories, els afroamericans i els “latinos” que eren un electoral fidel als demòcrates, han votat Trump. De manera contundent la immigració d’origen latinoamericà ha abandonat els demòcrates. La primera generació nascuda ja als Estats Units sembla voler tancar la porta darrere seu i abraça posicions contràries a l’acollida de nous migrants.

La pau i l’estabilitat internacionals han perdut també. En la guerra d’Ucraïna i els conflictes de Gaza i el Líban, la política americana canviarà a pitjor. I l’amenaça del conflicte entre el règim dictatorial d’Iran i Israel augmentarà amb el risc d’una guerra regional.

Pels europeus comencen quatre anys complicats. Donald Trusk, primer ministre polonès havia dit aquesta darrera setmana que, guanyés qui guanyés, calia buscar la resposta en el reforçament d’Europa.

Ahir al matí el director de l’oficina del New York Times a París explicava a les ones de France Inter que el resultat que s’anunciava posava en perill la democràcia als Estats Units.

Ho comparteixo. L’elecció de Donald Trump pot fer bascular Amèrica cap al món dels règims autoritaris com ho ha deixat entendre prou clarament el que ja fou president del 2016 al 2020. El 2021 va deixar el poder sense haver reconegut la seva derrota i després d’haver incitat els seus partidaris a envair el Capitoli.

Quatre anys més tard l’esperit de venjança no és compatible amb la democràcia.