La celebració de la 45a Fira d’Andorra la Vella, una de les cites més destacades del calendari anual, va posar en relleu greus deficiències en la gestió i organització per part de la corporació d’Enclar.
Amb un alt pressupost, especialment en la carpa principal, la fira va evidenciar una discriminació entre paradistes que van gaudir de la protecció dins d’aquesta infraestructura i altres que van quedar completament desemparats sota la pluja. Aquesta situació va generar una forta decepció entre els afectats, que van viure que les prioritats de la corporació estan molt lluny de les necessitats reals de la ciutadania i dels comerciants.
La inversió en una gran carpa semblava inicialment un esforç per garantir el confort dels paradistes i visitants, cosa que no va ser així, ja que fins i tot la carpa principal no es va alliberar de goteres i inundacions.
Aquesta distribució poc equitativa ha posat en dubte la capacitat d’Enclar per gestionar esdeveniments d’aquesta magnitud. Ho va fer de manera, amb una clara falta de previsió i una distribució de recursos que no va tenir en compte les condicions climàtiques adverses. Una mostra més de manca de lideratge i de criteri a l’hora de prioritzar el benestar i seguretat de tots els paradistes.
Als paradistes situats al passeig del riu els van deixar literalment tirats i obligats a suportar la pluja sense poder-se aixoplugar mínimament de les inclemències meteorològiques i salvaguardar les seves mercaderies. Es van sentir desatesos i exclosos, i consideren que l’actual comú no ha ofert una gestió que els assegurés les mínimes condicions per treballar.
La situació d’enguany posa en evidència la necessitat d’un recinte multifuncional ampli i ben equipat al centre del país, una infraestructura que podria cobrir de forma adequada i permanent les necessitats de les activitats de gran afluència a la parròquia. La manca d’inversions en un espai permanent limita no només el desenvolupament òptim d’esdeveniments com la fira, sinó també les possibilitats econòmiques i turístiques d’Andorra. No tenir un recinte multifuncional està sacrificant greument una activitat essencial per la parròquia i pel país.
La falta de previsió, la distribució arbitrària de recursos i la manca de suport real als comerciants reflecteixen un problema de fons que, amb la fira, ha posat en entredit el compromís de la corporació amb les necessitats i el benestar de la comunitat.
La fira d’enguany hauria d’haver estat una celebració per a tothom, però, en canvi, ha deixat un sentiment de descontentament i de pèrdua de confiança en l’actual corporació per gestionar de manera efectiva els recursos comunals i per prioritzar els interessos de la parròquia.
La comunitat d’Andorra la Vella espera per la pròxima fira una gestió que actuï amb responsabilitat, que distribueixi els recursos de manera justa i que sigui capaç de fer front als reptes d’un esdeveniment d’aquesta magnitud amb la previsió i les infraestructures adequades.
