El turisme rural pot esdevenir una magnífica sortida per a moltes de les explotacions agropecuàries. La difícil situació per la qual passa el tabac, la principal font d’ingressos tradicional, obliga a buscar noves opcions.

Els conreus alternatius, com ara les plantes aromàtiques i medicinals, o la potenciació de la ramaderia –la Carn de Qualitat i els ajuts al dall– han ajudat a apuntalar algunes cases de pagès, que, no obstant això, han d’afrontar el greu problema del relleu generacional. Són moltes les explotacions que no tenen assegurada la continuïtat quan desapareguin els propietaris i el destí de les quals, a mitjà o llarg termini, és la sortida al mercat immobiliari. Per tant, la conversió en allotjaments de turisme rural, que han tingut molt bona acceptació a Catalunya o França, de les cases pairals, una conversió compatible amb el bestiar i amb el conreu, encara que siguin per autoabastir-se, pot ser una excel·lent alternativa per a molts joves. Però alhora és perfectament compatible des del punt de vista turístic. El turisme rural porta aparellat un client eminentment familiar, atret pels atractius naturals i d’estades més llargues que els nostres visitants habituals, un perfil cada cop més buscat a Andorra. L’administració ha de posar les bases legals per afegir aquesta nova oferta a l’ampli catàleg d’allotjaments, com una via complementària. I s’ha de fer a través d’una regulació clara i específica, que abordi els mínims de serveis a oferir i uns estàndards de qualitat d’acord amb les característiques dels establiments. Per tant, l’anunci del ministre ahir que es començarà a treballar en el desenvolupament normatiu amb vista que l’activitat s’iniciï el 2011 és una excel·lent notícia, no tan sols per a l’Associació de Pagesos i la quinzena de famílies que se n’han interessat, sinó per al sector turístic en general, que veurà enriquida la seva oferta.