La segona legislatura de majoria absoluta de DA, que va començar el mes d’abril de l’any passat, està agafant un caire preocupant pel que fa al secretisme i a l’engany. Cada setmana ens assabentem d’un refús o altre del Govern, amb l’aplaudiment immediat del grup parlamentari de la majoria, de
Dimarts passat es va presentar un nou capítol de l’interminable serial del calendari reformista del Govern de DA. Cada cop es nota més la sonsònia repetitiva i buida. Es pretenen moderns però la modernitat política té aquesta característica: una ignorància atrevida. I de quina manera. No és la
“Qu’on me donne un ennemi!” Aquesta reclamació guerrera se sentia durant el 69è Festival d’Avinyó, la gran trobada anyal del teatre a França. La frase era el títol d’una obra de l’autor Heiner Müller. Avui, a la política d’Andorra, aquells mots ressonen tristament quan els polítics de DA,
Contra el que exigeix la responsabilitat i el sentit comú, Toni Martí no gosa cessar el seu ministre de Finances, protagonista de pàgines i pàgines, imatges i més imatges, de la premsa escrita i audiovisual internacional en relació a les seves anteriors activitats empresarials. Unes activitats