La segona legislatura de majoria absoluta de DA, que va començar el mes d’abril de l’any passat, està agafant un caire preocupant pel que fa al secretisme i a l’engany. Cada setmana ens assabentem d’un refús o altre del Govern, amb l’aplaudiment immediat del grup parlamentari de la majoria, de donar informació o trametre documentació pública als consellers generals de l’oposició.

Es refusa gairebé tot i es fa sense miraments especials.

És ben evident l’oberta resistència de Toni Martí i el Govern dels pitjors a donar compte de la seva gestió política. Pretenen aixoplugar-se sota el vot (37,03% són els vots que va rebre DA el dia 1 de març del 2015) per amagar informació.

Una de les columnes vertebrals de la democràcia és el control institucional. La victòria per majoria relativa (37,03%) en una competició electoral no és pas una benedicció amb aigua sagrada.

Quan les andorranes i els andorrans van anar a votar el dia 1 de març del 2015 no van pas renunciar de manera automàtica a un control, una auditoria, solvent i certa, dels seus representants.

El que Toni Martí, els seus ministres i el president del grup parlamentari de DA, Ladislau Baró, pretenen és eludir la seva responsabilitat i esquivar l’obligació de donar compte de l’ús que es fa de la cosa pública.

Negar tossudament als consellers generals la informació que tenen tot el dret constitucional de reclamar és un insult que només pretén perpetuar l’obscurantisme. I, probablement, amagar qüestions de difícil justificació i impossible explicació.

Avui dia convé preservar la cada dia més trontollant confiança en els servidors públics. I el primer que cal és respectar les normes constitucionals.

La gent de DA no hi ajuda pas amb la seva vergonyosa resistència a respectar l’article 50 de la Constitució, que estableix que el Consell General “exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos i impulsa i controla l’acció política del Govern”.

I aquest mandat constitucional que es dóna als consellers generals per exercir el control parlamentari de l’actuació del Govern està clarament recollit i assentat en el reglament del Consell General, especialment en l’article 5, que diu: “Per al compliment de l’activitat parlamentària, els consellers generals tenen el dret que l’administració pública faciliti les dades, informes o documents que estan a les seves mans. La sol·licitud es realitzarà a través del síndic general.”

D’igual manera els articles 129 i 130 del reglament del Consell General assenyalen que els consellers generals poden adreçar preguntes al Govern “sobre temes de política general o bé relatives a un fet, situació o informació concreta…”.

Però a DA, al Govern, a la Sindicatura i al president del grup parlamentari demòcrata els és ben igual el que diguin els textos constitucionals, el que els motiva és el joc d’enganyar i amagar.

L’editorial de divendres passat, 10 de juny, del BonDia deixava en evidència l’existència de problemes greus d’accés a la informació per part dels consellers generals de l’oposició parlamentària.

I assenyalava que aquesta legislatura “està representant un retrocés democràtic per la manca de transparència que està demostrant l’executiu demòcrata”.

Efectivament –i dissortadament–, és així. Mai cap govern constitucional, des del gener del 1994 fins al maig del 2011, havia actuat amb una opacitat semblant. Mai cap executiu de l’etapa constitucional havia menystingut els elegits del poble d’aquesta manera. I mai, cal dir-ho també, cap síndic ni cap Sindicatura constitucional havien emparat d’aquesta manera el Govern –desemparant en conseqüència els consellers generals– en un menysteniment semblant dels drets dels elegits del poble.