Després dels acords, toca la UE

Autor: editorial
Font: el periòdic d'andorra
Publicat el: 13 d'Octubre de 2009

Com cada any, la festa de la Hispanitat és una data que s’aprofita per fer balanç de les relacions entre Espanya i Andorra. I aquest, precisament, està sent un any molt especial entre els dos països, marcat per una reforma de la fiscalitat, que és de gran interès per al país veí, però també amb altres afers, alguns sobre la taula i d’altres, sortosament, liquidats, com és el cas de l’exportació de sucre.

Espanya i Andorra estan condemnats a entendre’s. No hi ha cap altre camí que el de les relacions amistoses. Però per aquesta mateixa regla de tres, perquè per proximitat i història les relacions són ineludibles i més estretes que amb altres estats, és inevitable també que sorgeixin disputes i discrepàncies.

Amb l’acord fiscal amb Espanya firmat aviat i la posterior signatura de convenis per evitar la doble imposició, en el punt de mira de prioritats sorgeix l’acord d’associació amb Europa, que ahir va ser un dels temes abordats durant la celebració del Dia de la Hispanitat. La presidència que l’Estat espanyol ostentarà a partir del gener de l’any que ve és un punt a favor, però en cap cas determinant, tal com va reconèixer el cap de Govern, perquè les negociacions no seran fàcils i és ben conegut que els dirigents europeus acostumen a cedir molt poc quan es tracta de fer alguna excepció.

La proposta inicial que els socialdemòcrates han defensat pel que fa a l’acord d’associació es resumeix en quatre punts: la proximitat específica que contempla el veïnatge interior, ja que Andorra és un Estat situat geogràficament dins de la Unió Europea; la talla de petit país, que comporta la possibilitat d’excepcions; la possibilitat d’aplicació immediata d’una gran part dels continguts de l’acord d’associació per la via d’acords provisionals de caràcter comercial; i la inclusió d’Andorra en els organismes i en els programes comunitaris. A la vegada, el PS pensa en un futur pacte que hauria d’incloure, com a condicions necessàries, la modulació dels capítols a negociar amb la conseqüent adaptació a la realitat andorrana, la temporalitat per portar-lo a terme i la sostenibilitat de les fórmules emprades.

El camí serà llarg i no exempt de dificultats, perquè Brussel.les elevarà des d’un començament les seves exigències. Però ahir l’ambaixador espanyol, Eugeni de Bregolat, va tornar a oferir la cooperació de Madrid, mentre que Jaume Bartumeu va anunciar que Andorra disposarà de l’ajuda de tècnics francesos que s’ha demanat al president Sarkozy. És evident que aquestes negociacions seran possibles perquè el clima ha variat. Sense els acords fiscals, Madrid i París no serien, en cap cas, uns aliats.

pdf3.jpg