El pla nacional d’infraestructures culturals dissenyat pel Govern liberal està definitivament mort i enterrat.
La puntilla li va donar el 28 de setembre passat el jurat que va declarar desert el concurs internacional per al Museu nacional d’art, el recipient destinat a hostatjar de forma definitiva la col.lecció d’art en mans de l’Estat, amb els frescos romànics de Santa Coloma com a peça estrella. Ni Jean Nouvel ni Zaha Hadid ni Dominique Perrault –els tres arquitectes que havien arribat a l’última fase del concurs– van obtenir la puntuació mínima de 90 (sobre 100) estipulada a les bases. El que va treure millor nota va ser el francès Dominique Perrault: el seu edifici en forma d’arbre va merèixer un 69, una qualificació sensiblement superior al 64,85 que va rebre l’aposta per l’horitzontalitat del també francès Jean Nouvel, i del 64,14 –això sí que és filar prim– que el jurat li va atorgar a la torre dissenyada per la iraquiana Zaha Hadid.
La ministra de Cultura, Susanna Vela, va matisar ahir que tots els projectes van rebre la pitjor qualificació –un magnífic zero– a l’hora de valorar la integració de l’edifici en l’entorn urbà. Una patacada atribuïble, segons Vela, no pas als projectes, sinó a l’emplaçament triat per ubicar l’equipament, l’antiga caserna de Bombers en ple centre urbà de la capital. La inexistència d’un projecte museològic clar va ser el segon argument esgrimit per la ministra per liquidar la penúltima gran iniciativa cultural de l’era Minoves –l’última és la participació a la Biennal de Venècia, que sembla que tira endavant. De moment. Sigui com vulgui, la conclusió del jurat és que cap dels tres premis Pritzker que van respondre a la crida del Govern ha donat la talla: Nouvel, Hadid i Perrault han suspès l’examen andorrà.
Una decisió que es veia venir des que el nou Govern va anar posposant la reunió del jurat, que inicialment havia d’haver resolt el concurs abans de les eleccions i que Minoves, visionari com sempre, va deixar en mans de l’Executiu entrant. Queda per veure com afectarà a la credibilitat del país la publicitat negativa que li pot reportar aquest nou lleig al poderós gremi dels arquitectes estrella, que s’afegeix –com és sabut– a la picabaralla judicial en curs amb Frank Gehry pel Museu-Arxiu de la Massana.
UN PESSIC DE 180.000 EUROS
La bona notícia és que si liquidar el contracte amb el canadenc li ha costat a l’Estat quasi tres milions d’euros, el concurs per al Nacional d’art declarat desert només en costarà 120.000: cada arquitecte rebrà 40.000 euros en concepte d’indemnització, segons consta a les bases. Un pessic de res, comparat amb les xifres que es remenaven amb el Museu de la Pau, al qual s’hi han d’afegir els 60.000 euros que el ministeri ja li ha abonat a la productora espanyola que enregistrava un documental sobre el concurs. Un documental sobre el qual el Govern no té cap dret, segons va explicar ahir Vela. S’obre ara un nou i incert període en què el ministeri haurà de començar de zero. Les preguntes inicials que es plantejava la ministra eren tota una declaració d’intencions: “¿Necessitem un Museu nacional? ¿Per posar-hi què? ¿Com hauria de ser aquest museu? ¿Quin és el millor emplaçament? El que està clar és que no començarem la casa per teulada, com s’havia fet fins ara”
Els encarregats de respondre aquests interrogants seran l’anomenada Mesa de Museus, el Consell assessor del patrimoni i els tècnics del ministeri. En qualsevol cas, Vela insisteix que el museu és una prioritat que es resoldrà en la present legislatura. I que arribat el moment de convocar un nou concurs, s’eliminaria la polèmica clàusula que restringia la participació als guanyadors del Pritzker, el Nobel de l’arquitectura. Una decisió sensata que, a més, tindria la virtut de satisfer les demandes dels arquitectes locals. Una altra de les prioritats de la ministra serà l’habilitació, ja al 2010, d’una sala a l’antiga caserna de Bombers per ubicar-hi provisionalment la col.lecció de romànic i alliberar de passada la sala d’exposicions del Govern, ara “hipotecada” –va dir– per la mostra sobre la Identitat. Podria sembla que el serial museístic acaba aquí; però en realitat no ha fet més que tornar a començar.
