La Transició només es possible, d’una època a una altra, si preval el sentit ètic de la responsabilitat sobre l’altra ètica de la comunicació. Es fa difícil entendre com persones que en el seu moment van dir sí a moltes qüestions –era quan manaven– ara puguin dir no en la mateixa situació i concepte.

L’arribada d’una generació –nova en l’estrena, però vella en el camí recorregut– de tendència esquerrana (que no pas d’esquerres tal com abans s’entenia, com a conseqüència lògica d’un desenvolupament polític), no ha estat assimilada per alguns sectors.

Són aquells que només entenen sobre les seves opinions, encara que moltes vegades no es pugui reflectir exactament quines són. Afavoreix aquest cultiu el fet que els intel.lectuals no prenguin posició davant d’un canvi evident, independentment dels resultats que, finalment, es puguin obtenir. Aquest mutisme és conflictiu i en molts moments penso que irresponsable, perquè es troba a faltar el pensament d’aquells que haurien de prendre partit –social i intel.lectual, que no polític– davant de les noves situacions.

Fer política vol dir saber estar preparat per les concessions que siguin necessàries, dins d’un sistema preestablert en què les idees han de prevaler sobre els interessos. Fer política és construir, però sense abandonar la legitimitat d’allò que es defensa. Aquest principi no sempre s’ha complert i això ha originat un pensament únic del tot s’hi val o més encara el tan s’hi val que només condueix a una baixada als límits més inhòspits de la vulgaritat.

Fabricar futur només es pot fer remodelant el passat i mai donat-li la categoria d’actualitat. Mai no sé si plorar o riure davant d’afirmacions tan hilarants com ara que es votarà no al Pressupost, simplement perquè no se n’ha participat. Aquesta ignorància política i parlamentària revela amb qui ens juguem les coses amb els temes que ens afecten. El Pressupost el fa el Govern i es discuteix parlamentàriament.

Posar cullerada es por fer en el segon cas, perquè el primer està reservat a l’Executiu i no al legislatiu. Haver d’explicar aquestes coses demostra el nostre grau d’ignorància o, encara més fort, l’alt nivell d’irresponsabilitat que ens domina. Penso que ens ho hauríem de fer mirar, sobretot entre aquells que neguen avui el que van afirmar ahir. I encara més lamentable són certes actituds militaristes del que defensen a través de la premsa posicionaments d’aquests tipus.