Quan queda menys d’un mes per a la cimera que el G-20 celebrarà a Pittsburg el 24 de setembre, el Govern ja té força avançada la negociació dels acords d’intercanvi d’informacions fiscals amb quatre països: França, Bèlgica, Mònaco i San Marino. L’acord amb Espanya està encara una mica verd, per bé que l’Executiu confia a donar-li una empenta decisiva a partir de la setmana vinent.
Segons va explicar el cap de Govern, Jaume Bartumeu, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres d’ahir, les converses més avançades són les que el Principat manté amb França, Bèlgica, Mònaco i San Marino. En el cas francès, el Govern està treballant actualment sobre un text enviat pel Ministeri de Finances gal després d’un últim contacte telefònic que dimarts Bartumeu va mantenir amb l’Elisi. Tot i que l’Executiu es resisteix a donar dates concretes sobre la signatura dels acords, tot fa pensar que aquests quatre estaran signats abans de la cimera del G-20.
Bartumeu tampoc no va precisar si, a hores d’ara, veu possible arribar a Pittsburg amb els 12 convenis necessaris per sortir de la llista grisa de paradisos fiscals de l’OCDE: “Signarem tots els acords que puguem, com més millor”, va afirmar Bartumeu. El cap va tornar a insistir, però, que el Govern en cap cas signarà acords sense l’habilitació legislativa, és a dir, fins que el Consell General no hagi donat llum verd al projecte de llei d’intercanvi d’informacions fiscals.
Pel que fa a Espanya que, de fet, ocupa el segon lloc en les prioritats del Govern, les negociacions no estan encara tan madures. Segon va explicar Bartumeu ahir, les vacances d’estiu del Govern espanyol han impedit avançar més ràpidament durant l’agost. Amb tot, el cap es va mostrar convençut que la primera setmana de setembre l’Executiu “iniciarà converses a un nivell més elevat” amb Espanya.
DE MACEDÒNIA A BIRMÀNIA
Bartumeu va avançar ahir de manera parcial la línia que seguirà la resposta del Govern a la pregunta formulada pel Grup Reformista sobre l’establiment de relacions diplomàtiques amb Macedònia i el reconeixement de l’Estat balcànic amb aquest nom i no amb el d’Antiga República Iugoslava de Macedònia, tal com ho fa la Unió Europea a petició de Grècia. El cap va explicar que s’havia decidit reconèixer Macedònia, però no Kosovo, ja que aquest segon Estat no ha obtingut el reconeixement d’Espanya i seria improductiu enfrontar-se “frontalment” a la política exterior d’un dels dos veïns del Principat.
En el cas de Macedònia, en canvi, “el Govern no té constància que ni França ni Espanya hagin demanat reconèixer aquest país amb una altra denominació”. Bartumeu va aprofitar per recordar que l’Executiu liberal va reconèixer Birmània, “un país dictatorial i no democràtic” i que aleshores “cap membre del Grup Parlamentari Liberal no va mostrar la seva indignació”.
