La primera reunió de la Taula de diàleg econòmic, un fòrum impulsat pel Govern en què hi són convidats els diversos agents, va servir per establir-ne el funcionament, amb la distribució de les comissions que treballaran amb vista a un objectiu final, que l’executiu defineix com un gran pacte per al treball i el desenvolupament econòmic.
La voluntat d’escoltar tothom quan es passa per un moment difícil és del tot positiva i significa afavorir la pluralitat i el debat, però queda clar que intentar assolir l’anhelada constitució econòmica, amb consens en els temes principals o els que resulten més urgents de resoldre, no serà fàcil. D’entrada perquè en aquest fòrum hi ha presents interessos heterogenis. Malgrat que la reactivació del país i la recerca d’uns fonaments sòlids per a l’economia nacional sigui una fita comuna, és lògic pensar que no serà senzill, per exemple, posar d’acord les patronals i els sindicats, que per naturalesa no tenen els mateixos punts de vista en molts aspectes. El futur d’aquesta lloable iniciativa dependrà, és clar, del grau d’implicació de tots els convocats, però també de la manera com el Govern, que a la fi és l’ens que executa, moduli el treball i les idees que surtin de la taula. Es pot entendre que no es vulgui quedar lligat de mans i peus per allò que es decideixi, però anunciar un caràcter no vinculant de les propostes que en sorgeixin resta, d’entrada, impuls i transcendència a la iniciativa. Per tant, seria bo que es faci el màxim d’esforç per fer cas de les conclusions resultants d’aquest espai de reflexió engegat ahir, i si se’n deriven propostes o actuacions, fer el possible per dur-les a terme. Només d’aquesta manera es podrà aplicar la concertació econòmica, perquè si no l’únic que s’haurà aconseguit és una simple declaració d’intencions. Al marge, l’executiu haurà de simultaniejar aquest treball conjunt amb accions que s’intueixen ara prioritàries. Les conclusions de la taula s’han anunciat per al març vinent, però en àmbits com, per exemple, el laboral, sembla necessari establir polítiques i prendre decisions com abans millor.
