Superar l’actual desafecció existent entre la classe política i els ciutadans ha de ser un element clau per afrontar el futur, a més d’apostar de manera decidida per l’educació i la cultura com a eixos vertebradors.

Aquesta va ser una de les conclusions a què es va arribar durant la càtedra de pensament cristià, celebrada ahir al Centre de Congressos de Sant Julià, i en la qual van participar com a ponents l’expresident del Parlament de Catalunya Joan Rigol, el president de l’ONG Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, i el catedràtic de filosofia de la Universitat Ramon Llull Francesc Torralba.

El primer ponent de la jornada va ser Rigol, que va propugnar que “la vida política ha d’estar al servei de les persones i no pas instrumentalitzar-les”. L’expresident del Parlament català va propugnar una “deontologia” que permeti que “la gent recuperi la confiança en la política”.

De la seva banda, Oliveres va criticar tant el sistema comunista –“amb el militarisme com a únic objectiu”, va dir– com un capitalisme que “ha dut a la miseria 4.000 milions de persones”. El dirigent de Justícia i Vida va demanar que “hi hagi voluntat política per posar el progrés tecnològic al servei de tots els països”, mentre que Rigol va voler remarcar que en el futur cal “donar prioritat a l’educació” per “conscienciar els joves del seu potencial”.

La cita, ja tradicional en arribar a la sisena edició, va aplegar prop de cent assistents, entre els quals hi van destacar el síndic general, Josep Dalleres; el cap de Govern, Jaume Bartumeu; o el copríncep episcopal, Joan Enric Vives, que va ser l’encarregat d’inaugurar la jornada. L’eix central de les ponències proposava imaginar el futur des de la perspectiva del vintè aniversari de la caiguda del mur de Berlín, quan el model capitalista liberal que llavors semblava imposar-se al món afronta una important crisi.

En el seu parlament, Vives va recordar que ja el 1991 Joan Pau II va avisar “del perill d’una ideologia radical del capitalisme que abandonés el Tercer Món”. El bisbe d’Urgell va apostar per “una civilització de l’amor, però no basada només en l’emotivisme.