El cap de Govern, Jaume Bartumeu –ens haurem d’acostumar a associar aquestes paraules– té pensat el seu Govern. El primer Govern socialista d’aquest país. La democràcia ha volgut que ara que vivim moments especialment difícils i que les coses vénen mal dades, tinguem un Govern socialista. És una oportunitat històrica de fer una política que prioritzi les persones sobre els diners, el bé comú sobre l’interès particular, els beneficis pel país sobre el que pot ser beneficiós per a dos o tres.
Haurà de ser un Govern que tingui una mirada més àmplia i pensi en tots els ciutadans, especialment en els menys afavorits. Haurà de donar exemple d’austeritat –els sis ministeris són un punt de partida significatiu– i pensar sempre que està administrant diners que no són seus, sinó de tots i per a tots els ciutadans. Dur a terme una política de tipus social no és fàcil. Som un país amb poc sentit col.lectiu i un individualisme que ens fa no mirar més enllà del nostre melic. Si a més hi afegim la nostra idiosincràsia de receptor de molta població fluctuant, podem adonar-nos de la necessitat d’obrir la nostra ment i infondre una mica més d’esperit comunitari. El Govern haurà de ser un referent per als ciutadans en aquest sentit i pensar com ajuda els aturats a tirar endavant, sabent que un aturat no vol que li regalin res, sinó dignificar la seva vida treballant. Haurà de pensar com concilia la vida familiar i la laboral, perquè els nostres fills necessiten tenir les necessitats bàsiques cobertes, però també necessiten de la presència i acompanyament del pares. Haurà de pensar en l’educació perquè doni oportunitats a tots en la mesura de les possibilitats; és urgent cobrir necessitats que a hores d’ara no estan ateses. Haurà de pensar en la sanitat com un servei als ciutadans i no com una oportunitat de negoci que permet crear una empresa per al benefici propi. Haurà de pensar en les infraestructures viàries que serveixen per la mobilitat i el confort, però que han de respectar el medi ambient i els habitants de les poblacions. Haurà de pensar en l’activitat econòmica per tal de reanimar-la, però no a costa dels drets laborals dels treballadors. Haurà de pensar en les relacions amb Europa per adaptar-se al nou marc mundial. Haurà de ser un país ric i solidari amb països que no tenen res. Haurà de fer honor al seu nom: socialdemòcrata.
