El preacord de legislatura embastat entre el Partit Socialdemòcrata i Andorra pel Canvi necessitarà una nova revisió. El mes transcorregut des de la celebració de les eleccions no ha estat suficient per aconseguir que Jaume Bartumeu fos escollit en la primera volta amb majoria absoluta, un fet que a més de permetre el relleu de manera immediata hauria traslladat a la ciutadania, en un moment especialment complicat, un missatge de solidesa del nou executiu.

La sessió va servir, no obstant això, per aclarir el panorama sensiblement i deixar clar que, d’una banda, l’elecció del cap de Govern no perilla i que, de l’altra, l’escenari d’un Govern de concentració o unitat nacional és inviable i no tan sols per l’oposició dràstica i legítima del PS, sinó per la constatació que les relacions entre ApC i CR no són prou àgils. La plàcida sessió, amb una cortesia parlamentària exquisida, només es va veure salpebrada per un contundent Eusebi Nomen que va intentar traslladar la responsabilitat de la falta d’acord general a la mateixa CR, oblidant, no obstant això, que aquesta possibilitat no ha estat mai prevista pels socialdemòcrates, amb qui negocia actualment. L’abstenció d’ApC allunya definitivament el fantasma del bloqueig i permet albirar l’elecció de Bartumeu aquest mateix dimecres amb disset vots. Les dues forces polítiques, en una aliança que ha de garantir l’estabilitat, tenen la responsabilitat d’explicar amb claredat l’abast de l’acord i els continguts programàtics que els han dut a estendre’l més enllà de la simple investidura. La sessió d’ahir també deixa uns altres gestos positius, el principal dels quals és l’extrema diplomàcia en les dissensions entre les dues principals forces del Consell, que més enllà de la dialèctica entre majoria i oposició han deixat oberts tots els ponts per aprofundir el diàleg en els grans temes d’Estat.