No és el moment d’analitzar en profunditat el programa presentat pels dos candidats a cap de Govern. Temps tindrem quan es comenci a caminar en la nova legislatura i la formació del nou Govern. Cal destacar que existeix un clar desig, expressat per totes parts, de donar prioritat a l’acció política que defensi els problemes reals i les preocupacions actuals que pateix la ciutadania. Les alternatives d’uns i altres estan diferenciades, però el desig comú de fer un país millor està present. Tant de bo que aquest discurs homologat de la voluntat del canvi sigui realitat i a la lletra es posi la música de la feina ben feta. Conviure entre polítiques diferents és l’assignatura que han d’aprovar els grups parlamentaris. La ciutadania així ho demana i manifesta a través de les eleccions. Per tant, la política de la mà estesa ha de ser una obligació i un deure.
Refermar el diàleg, la idea i el pensament a través del Consell, per una part, i del Govern, per una altra, és una bona manera de començar a fer via. La tesi ha estat defensada per nosaltres des del primer moment i seguirem en la primera línia d’aquesta actuació en el futur, recordant a cada qual el que va dir, i saber treballar en conjunt sense deixar de ser cadascú. S’ha parlat molt del Govern de coalició. Sembla ser que no serà així formalment, però els primers passos anunciats indiquen que es va per aquesta via. Que Òscar Ribas sigui ambaixador extraordinari per a la integració d’Andorra a Europa –amb la diferència política existent amb el partit que avui pot començar a governar– indica un sentit d’obertura i canvi manifest. Si en la configuració del nou Govern se sap triar les persones adequades a cada responsabilitat, independentment del seu tarannà polític, pot fer realitat formal el que en un altre cas seria únicament funcional i molt conjuntural. També en aquest cas ens alegra veure que el Govern no serà la finca privada d’uns en detriment d’altres, sinó la col.lectiva de tots els ciutadans.
L’oposició té el seu paper, amb la garantia que reforçant el Consell com a impulsor del Govern poden tenir una missió destacada. Importa, i molt, que l’esperit renovador que han proclamat sigui respectat per tots, en àmbit intern i extern. No seria desitjable crear bandes en el si dels reformistes, en el sentit de tallar iniciatives progressistes per part dels conservadors més ferotges. Imaginem que no cauran en aquesta temptació. Treballar per una política que millori les condicions de vida de les persones i defensi els valors de la llibertat, solidaritat i justícia, és un objectiu amb el qual tots estem d’acord. Ara cadascú ha de ser responsable del seu paper. En cas contrari, mal andorrà serà.
