La cinquena legislatura constitucional s’inicia formalment avui. Enrere queden més de tres setmanes des de les eleccions en què les tres forces amb representació parlamentària s’han posicionat sobre les fórmules per garantir la governabilitat, des de la configuració d’un Govern socialdemòcrata amb l’obertura a independents de diversa sensibilitat fins al Govern de concentració nacional reclamat des de les files d’ApC.

En aquest període, més que resoldre’s les incògnites sobre la plasmació dels resultats a les eleccions se n’han generat de noves. Els tres partits de l’arc parlamentari hauran de flexibilitzar en els deu dies vinents fins a l’elecció els seus plantejaments, que permetin la investidura de Jaume Bartumeu, únic candidat possible, i garanteixin la solidesa del Govern. Socialdemòcrates i reformistes ja han començat a treballar en un pacte d’Estat que hauria de permetre avançar amb una sola veu en dos eixos clars i un únic objectiu: l’acostament a Europa. I aquest acostament només es pot fer a través d’una reformulació del model fiscal, que permeti la signatura d’acords de doble imposició, i amb un nou plantejament de la relació amb la UE. L’assoliment d’aquests dos objectius no es pot veure entorpit pels interessos partidistes i els personalismes, i molt menys frenat per un eventual bloqueig que impedeixi la constitució del nou Govern. Andorra es juga massa en aquests mesos perquè la setmana vinent no es pugui escollir un cap de l’executiu, amb la legitimació de les urnes confirmada pel Consell. El calendari per a la traducció de la Declaració de París en una legislació clara és curt i la seva consecució requerirà prou esforços perquè les polítiques de curta volada el posin en qüestió. I, en cas que les pitjors tesis es confirmin, ja hi haurà temps perquè els electors interpretin el grau de responsabilitat de cadascú.