El PS vol que la mútua de funcionaris mantingui la mateixa gestió que fins ara

Autor: m. s.
Font: bon dia
Publicat el: 22 d'Abril de 2009

El candidat a cap de Govern de l’Alternativa, Jaume Bartumeu, va aprofitar aquest dimarts la reunió pública celebrada al complex Les Fontetes de la Massana, on es van aplegar unes 150 persones, per plantejar les propostes dels socialdemòcrates per redreçar i modernitzar l’administració, entre les quals, en el capítol dedicat a la funció pública, destaca la de mantenir la mútua dels funcionaris amb la mateixa fórmula de gestió que s’ha seguit fins ara.

El líder de l’Alternativa, després de destacar la campanya de desprestigi que el Govern liberal ha portat sistemàticament contra la tasca dels funcionaris públics, va voler trencar una llança a favor dels treballadors de l’administració, tot insistint que “els funcionaris no són els culpables de tots els mals d’aquest país”. Bartumeu va incidir que les seves condicions de treball “no han de ser vistes com un privilegi, sinó com una funció de l’Estat de donar exemple amb salaris dignes, mesures de conciliació laboral i familiar, de seguretat a la feina, d’entorn, d’ergonomia, entre d’altres”.

Així, i al marge del manteniment de la mútua, des de l’Alternativa es defensa que els funcionaris públics puguin acollir-se a les excedències amb reserva de plaça, millorar els salaris més baixos per poder considerar-los dignes o millorar la professionalitat dels treballadors amb una bona política de formació.

A més a més, Bartumeu va apostar per la creació d’una carta de l’administració, a imatge de les que són vigents a França, que ha de ser com un full de ruta per posar les bases de l’administració i garantir l’eficàcia de l’acció pública, amb la utilització de les tècniques de l’administració electrònica, el tracte igualitari, l’accés lliure a les dades públiques, la transparència en l’elecció de programaris i proveïdors, la qualitat de la interacció amb els ciutadans i la protecció de la vida privada.

El candidat de l’Alternativa, que va anunciar també la creació d’una comissió consultiva de la funció pública, va refermar el compromís de la seva formació de modernitzar l’administració a partir de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que han de permetre aconseguir una relació amb el ciutadà més fluïda i eficaç; és a dir, per donar un millor servei als ciutadans. A més a més, també permetrà la reducció dels costos administratius, les gestions en línia i informació les 24 hores de dia per als ciutadans, així com l’avaluació contínua de les polítiques públiques.

D’altra banda, el líder socialdemòcrata, que va recordar la importància que els electors apostin per l’Alternativa “a les dues llistes”, va advertir els ciutadans de la campanya de la por que estan portant a terme les tres formacions, intentant transmetre el missatge de “vigileu que vénen els dolents”, malgrat que, “com que han canviat de nom, no recorden el que han fet aquests catorze anys”.

Per la seva part, el cap de llista de la territorial massanenca, Vicenç Alay, va ser l’encarregat de defensar la proposta d’assegurança d’atur dels socialdemòcrates i de desmentir una per una totes les “mentides que s’han dit i es diuen en fòrums públics i privats”.

En aquest sentit, Alay va insistir que “no és cert” que qualsevol persona es pugui acollir a aquesta prestació, sinó només les que hagin cotitzat un mínim de cinc; també va negar que algú es pogués instal·lar en l’atur tot recordant que “s’està parlant de desocupació involuntària”; i va contradir els que afirmen que és una prestació insostenible i que treu poder adquisitiu a les persones, tot recordant que, amb una cotització prevista del 0,5%, “ningú regatejarà 5 euros del seu salari per disposar d’aquesta guardiola”.

D’altra banda, el número dos de la llista massanenca, Claude Benet, va defensar l’equip que integra l’Alternativa, i el va contraposar al projecte d’ApC, que va titllar de “producte comercial que ha empastifat tot el país”, liderat per una persona “que m’ha fet pensar en Borís I”, i al de CR, a qui va retreure que parli de reformisme quan “la majoria de persones que la integren són les que han governat el país els últims catorze anys”.

pdf3.jpg