Fa setmanes que en els cercles polítics tothom parla d’enquestes, de les que ha fet el Govern i de les que han fet suposadament els partits. L’Executiu va fer públic ahir l’últim dels baròmetres d’opinió en què, per primera vegada, es pregunta sobre l’actitud davant de les eleccions i, en part, sobre la intenció de vot. Tot i que el baròmetre no s’acaba d’ajustar als paràmetres d’una enquesta electoral, sí que reflecteix una voluntat de canvi en l’Executiu superior al 70%, que afavoreix majoritàriament a l’Alternativa. El Partit Socialdemòcrata és el clar favorit dels comicis del 26-A, a escala tant nacional com parroquial, i la diferència amb la Coalició Reformista (CR) deixa poc marge a l’esperança per a liberals i centristes.
Segons el baròmetre fet públic ahir al migdia pel Govern, el 73,9% dels ciutadans creuen que un canvi de Govern seria positiu o molt positiu, mentre que només el 7,4% ho consideraria negatiu o molt negatiu. Les ganes de canvi podrien beneficiar Andorra pel Canvi (ApC) o els Verds, per exemple, però l’elector només veu, segons l’enquesta, una única possibilitat de canvi real: l’Alternativa, encapçalada pel Partit Socialdemòcrata. Tenint en compte que el volum d’indecisos és encara molt gran, el 34,5% voldria un Executiu encapçalat per l’Alternativa, mentre que només el 15,3% voldria que governés CR.
Quan d’intenció directa de vot es tracta, els indecisos superen el 40%, però els que s’inclinen pels socialdemòcrates tripliquen aquells que s’inclinen pels liberalcentristes a la llista nacional. En el cas de les parroquials, l’Alternativa dobla CR en intenció de vot. Segons el baròmetre, els Verds avançarien poc respecte als resultats obtinguts fa quatre anys i quedarien fora del Consell General una altra vegada. Andorra pel Canvi (ApC) estaria situada, en el moment de l’enquesta, al límit d’obtenir representació parlamentària a escala nacional, per bé que podria fer uns molt bons resultats a Encamp. La presència d’Unió Nacional de Progrés és testimonial.
La intenció de vot està directament relacionada amb la valoració que els enquestats fan dels candidats, per bé que en aquest punt la diferència entre les dues grans formacions s’escurça. El candidat de l’Alternativa, Jaume Bartumeu, i el de CR, Joan Gabriel, són els únics que aproven, amb un 6 i un 5,6 sobre 10 respectivament. La resta suspenen: el líder d’ApC, Eusebi Nomen, es queda a les portes de l’aprovat amb un 4,9, seguit de prop per l’ecosocialista Isabel Lozano, amb un 4,6. El líder d’UNP, Tomàs Pascual, només obté un 3,2.
RESISTÈNCIA A CANILLO I SANT JULIÀ La victòria de l’Alternativa també sembla inevitable, segons l’enquesta, a les llistes parroquials. Els socialdemòcrates doblen en intenció de vot CR, que només resisteix de forma clara a Canillo i a Sant Julià de Lòria, parròquies tradicionalment liberals. Tot i que sembla que els socialdemòcrates ja han superat la seva assignatura pendent a les parròquies, els resultats de l’enquesta deixen la porta oberta a més d’una circumscripció: el resultat està ajustat a la Massana, Escaldes, Ordino i, fins i tot, Encamp, feu dels socialdemòcrates. Amb tot, les dades territorials són només les valoracions dels candidats, ja que el Govern no va publicar ahir la intenció de vot desglossada per parròquies.
L’indecís mana, però no tant
Aquells que es dediquen a la procel.losa tasca de fer enquestes en una societat encara relativament petita com és l’andorrana saben que hi ha una categoria en què tothom se sent molt còmode, la del no sap / no contesta. Els indecisos són encara majoria quan d’intenció directa de vot es tracta: el 40,5% a la llista nacional i el 42% a les llistes parroquials. Així, la lluita dels partits d’ara fins al 26-A se centrarà en convèncer el votant indecís.
L’elector indecís és l’amo i senyor de totes les campanyes, però el seu poder no és igual sempre i arreu. Quan als electors indecisos se’ls pregunta quin partit podrien arribar a votar, la majoria es decanta per CR, en el 21,6%, seguits pels que ho farien pel PS, en el 15,6%, i per ApC, en el 14,4%. El 8,4% dels indecisos votarien pels Verds i l’1,7, per l’UNP de Tomàs Pascual.
D’aquestes magnituds es desprenen diverses conclusions: la primera, que la distància –pel que fa a indecisos– entre CR i PS no es prou gran com per retallar sensiblement les distàncies en el volum global d’electors. A les circumscripcions territorials, el pes dels indecisos podria ser més gran, però com que l’Executiu no va facilitar ahir la intenció de vot desglossada per parròquies, és una dada que s’escapa a qualsevol anàlisi.
L’únic partit que podria veure alterats els seus resultats en funció del vot indecís és ApC, que obté el 7,3% d’intenció de vot directa a la nacional, una proporció que creix fins al 14,4% entre els votants indecisos. En aquest grup heterogeni d’indefinits, són els indefinits els més nombrosos: el 28,1% dels indecisos són indecisos purs, és a dir, no es decanten per cap opció, ni tan sols quan se’ls demana què podrien arribar a votar. Indefinició o gelosa defensa de la privacitat del vot. Uns indecisos, els d’aquesta enquesta, que tenen menys força del que el 40% faria pensar: poden acabar decantant la balança, però la tendència marcada està clara: la ciutadania vol canvi i aquest canvi l’encarna el PS.
¿Qui té por del llop ferotge?
Si vostè encara es refia de la bondat natural de les persones, no llegeixi aquesta columna i continuï llegint Rousseau. Però si, ben al contrari, té ganes de pensar malament, ajudi’m a esbrinar amb quina finalitat s’ha publicat aquesta enquesta.
¿A qui beneficia que se sàpiga que, a quatre dies de l’inici de la campanya electoral les previsions de victòria del PS són aclaparadores? El PS gairebé triplica CR a la nacional i dobla a les territorials. Ara bé, queda clar que els indecisos hi tenen encara molt a dir, res no se sap de la intenció de vot de cada una de les llistes territorials i a les parròquies que poden ser clau les valoracions dels candidats no deixen lloc per al dubte: l’única manera de parar els peus al PS és votar CR. Així és a la Massana, on només hi ha dues opcions, a Escaldes, on el resultat és ajustat i a Ordino, on l’enquesta ens diu que Gaspà és l’única opció conservadora viable.
L’objectiu en publicar aquesta enquesta pot ser doble: d’una banda, fer que els socialdemòcrates es confiïn i és per això que a Jaume Bartumeu li cal prendre Pep Guardiola com a model i no vendre la pell del llop abans de caçar-lo, encara que ja el tingui al punt de mira. D’altra banda, si ens ho mirem al revés i el llop, com de costum, és Bartumeu, l’enquesta crida a una mobilització de la dreta per evitar la debacle. Evitar la majoria absoluta del PS, perquè la victòria sembla inevitable. Hi ha el risc, però, sent tan gran la diferència, que l’enquesta més que mobilitzar acabi desmotivant del tot.
