Que el Govern tanca els comptes del 2008 amb 500 milions de deute, ja ho sabem. Que cada dia surten notícies sobre estafes, desviament de fons o bé destitucions d’alts dirigents dels sector bancari i financer… també ho sabem. Que l’actitud dels països de la cimera del G-20 col·loca els paradisos fiscals com a centre de la crisi econòmica mundial… un cop més, ho sabem.
Darrerament, de notícies dolentes en sentim moltes. Cada dia les nostres oïdes reben el mateix missatge: recessió econòmica, crisi, alentiment, etcètera, que són paraules que ens repiquen al cervell i ens accentuen la frustració i inevitablement fan que la fatalitat ens envaeixi.
D’altra banda, si tirem d’hemeroteca i fem un repàs de notícies internacionals sobre Andorra, veurem que ja fa temps que ens criden l’atenció. El primer capítol -ara ja fa un temps- va ésser el del contraban de tabac. El va seguir l’episodi de les exportacions de sucre. El desenllaç va venir de la mà del nostre copríncep Nicolas Sarkozy amb el famós discurs del passat mes de febrer, on públicament i amb to amenaçador va declarar: “Cela m’amènera à revoir nos relations avec Andorre […].” De ben segur que aquesta frase ha marcat els esperits de molts -entre els quals m’hi incloc-. Però també és cert que fa temps que fem l’andorrà i que ha arribat l’hora de fer prova de maduresa en matèria de política internacional. Si volem jugar dans la cour de grands, hem de respectar les regles del joc.
Dins de tanta mala maror, és difícil enfocar el futur amb positivisme i il·lusió. Tot i així, les eleccions generals del proper 26 d’abril estan a la cantonada.
Les diferents forces polítiques ja fa temps que tenen els motors calents i estan desitjant que s’aixequi el teló per arrencar la campanya electoral. Mentrestant, dins de cada partit, s’estan gestant idees, projectes, lleis o bé reformes que provaran de millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans del nostre país.
És el moment de prendre decisions, el moment de calmar inquietuds o de resoldre problemàtiques. Cada doctrina política marcarà les seves directrius i prioritats. Del passat, uns pensaran que s’ha governat pels interessos de pocs. D’altres diran que s’ha estirat més el braç que la màniga en inversió d’obra pública. Finalment, uns altres seran acusats “d’escombrar cap a casa” i d’haver afavorit determinades parròquies.
Però com deia l’actual síndic i candidat a cap de Govern, Joan Gabriel, en unes declaracions del passat 31 de març, ha arribat el moment “de passar de parroquialismes i posar-se a treballar” pels interessos d’Andorra.
Posar-se a treballar implica compromís i el compromís no és més que el fenomen essencial per coordinar accions amb d’altres. És una actitud fonamental que tota la ciutadania demana a crits. És l’ocasió per construir, tots plegats, un Estat de dret democràtic encara que -com deia Winston Churchill- alguns s’hagin de doblegar de tant en tant a les opinions dels altres.
