Entrevista a Bruno Bartolomé: “La situació és realment complicada i ha fet que ens rebel·léssim”

Autor: marià miño
Font: bon dia
Publicat el: 6 d'Abril de 2009

¿Quines raons el van portar a deixar el SEP i a fer el salt a la política?

En el moment en què comences a implicar-te en la vida pública crec que tens el dret i l’obligació de respondre a les expectatives que té la gent de les tasques que desenvolupes. A partir del moment, especialment dur, en què les relacions amb el Govern i amb el senyor  Mirapeix es tensen, prenc consciència de la necessitat d’abordar les resolucions d’aquest país d’una manera més general.

El salt a la política se’m comença a plantejar, de forma molt tardanera, arran de petits  incidents, com la insinuació del senyor Mirapeix que jo treballava a favor del Partit  Socialdemòcrata (PS), quan això era totalment fals. A partir d’aquell moment, prenc consciència que si vull solucionar els problemes he de fer el pas a la vida política.

¿Com li va arribar aquesta oportunitat d’entrar a la candidatura de l’Alternativa?

Des del comitè local de Sant Julià em van venir a veure proposant-me la possibilitat de suggerir el meu nom per a la llista nacional. Després d’uns dies una mica sobtat, els vaig demanar una condició, que era mantenir la categoria d’independent, i després d’unes converses prèvies amb el comitè i amb Jaume Bartumeu, ràpidament ens vam posar  d’acord.

El seu no és un cas aïllat, ja que hi ha hagut fins a sis persones que estaven vinculades a la junta d’un sindicat i han passat a formar part de les candidatures.

Crec que el sentiment que puc tenir jo ha arribat a molta gent. La situació és realment complicada; les relacions amb el  Govern no han estat les que tots volíem, i això ha fet que ens rebel·léssim per posar fi a aquesta situació, que personalment crec que en els últims mesos ha estat realment desastrosa.

Com a cap d’estudis de l’Escola Andorrana d’Escaldes-Engordany, entenc que té un perfil eminentment tècnic. ¿Què pot aportar Bruno Bartolomé a la candidatura de l’Alternativa?

Dit d’una manera molt humil, penso que la credibilitat i la transparència de l’acció sindical que hem dut a terme tota la junta del SEP és un bagatge que juga a favor de l’expressió de  l’Alternativa de ser un partit plural, obert, amb ganes de sumar diverses sensibilitats. Jo, precisament, he volgut mantenir la meva independència, i ha estat acceptada i recolzada, i és aquesta sensació el que volem ampliar, els diversos punts de vista. Jo crec que ser independent no vol dir ser neutral. Tinc les meves idees, i crec que des de la meva transparència i integritat, demostrada aquests mesos, s’afegeix aquest plus moral a la llista de l’Alternativa. Hi ha gent que ens transmet el neguit que, un cop arribem a governar, ens convertim en el que ha estat la tònica general del Govern liberal dels últims catorze anys; és a dir, no escoltar la gent, no fer-los partícips i governar d’una forma erràtica i improvisada. De fet, els mateixos companys de sindicat em deien: si vosaltres governeu, passareu a ser com ells. Justament, intento pensar que no som ni tenim la mateixa política ni el mateix tarannà. Si aspirem a governar és perquè pensem que hi ha una altra manera de fer política, basada en el consens, amb més justícia i transparència, i és per això que ens atrevim a sortir al carrer, amb la força que té la raó, a demanar un canvi per a aquesta societat.

El consens com a fórmula per fer front a la crisi sembla que és un dels grans arguments de la precampanya, començant per la Coalició Reformista (CR).

Jo aplaudeixo que la CR faci autocrítica i que intenti buscar consens. Ara, penso que és una mica tard, perquè no podem oblidar que la responsabilitat política demana d’assumir els fets que han passat. No em val fer una mena de tabula rasa i dir que no passa res i que a partir d’ara farem consens, quan a les llistes hi ha tres ministres, secretaris d’Estat… Aquesta gent, que ha estat governant, ara ens diu que vol consens. Jo tinc molts dubtes que no sigui només per un cas d’extrema necessitat d’arribar a un pacte amb una altra formació política. Si els mateixos que han governat de manera unilateral fins ara ens diuen que volen consens, permeteu-me que tingui alguns dubtes.

De totes maneres, en totes les propostes hi ha les tres paraules clau, que són crisi, consens i canvi.

Jo crec, personalment, que l’Alternativa és el projecte que té més legitimitat per parlar-ne  amb la força dels arguments, en el sentit que aquests últims anys s’han fet moltes propostes de llei que han estat absurdament oblidades per la majoria i que ara les vol recuperar. Aquesta demanda de canvi no s’ha exercit, i ara tothom vol ser el propulsor d’aquest canvi.

Finalment, ¿quin és el punt de vista del Bruno Bartolomé polític sobre una qüestió que ha causat tantes divergències com la reforma de la Llei de la funció pública?

La Llei de la funció pública serà una de les qüestions prioritàries que qualsevol govern, sigui quin sigui, haurà d’abordar. L’estat actual de desgovern i de mala estructura que hi ha a la funció pública fa que sigui un tema absolutament prioritari.

Des de l’Alternativa es vol treballar a partir del consens, i canviar el model actual, que s’ha  organitzat al voltant de la gestió de l’acompliment o els salaris personalitzats, i això l’únic que ha creat és desmotivació i una carrera professional poc rica. Aquests són alguns dels grans eixos que s’hauran de modificar.

El camí recorregut

Bruno Bartolomé Levos

Número 10 de la llista nacional de l’Alternativa.

Cap d’estudis de l’Escola Andorrana d’Escaldes-Engordany, aquest docent de 41 anys fa el salt a la política després d’haver presidit el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) durant l’últim any.

pdf3.jpg