Andorra s’ha vist afectada les últimes setmanes per una marea internacional perquè flexibilitzi el secret bancari i rebaixi la seva condició de paradís fiscal. Tot i que allunyat del pes de places financeres internacionals com Suïssa o Luxemburg, per mencionar un soci de la Unió Europea (UE), el coprincipat pirinenc no té més remei que reformar el seu model econòmic. I això és així després que un dels seus coprínceps, el president francès, Nicolas Sarkozy, l’hagi empès a relaxar el secret bancari per poder assistir a la cimera del Grup dels 20 (G-20) amb els deures fets.

Tant el Partit Liberal (PLA), que governa en l’actualitat i que aspira a revalidar al capdavant de la Coalició Reformista (CR), com el Partit Socialdemòcrata (PSA), que persegueix rellevar-lo en les eleccions del 26 d’abril al capdavant de L’Alternativa, tenen clar que Andorra ha de canviar. L’Executiu que surti de les urnes haurà d’afrontar el procés buscant unitat política i en un moment en què hi comença a haver residents i andorrans sense feina, cosa que, fins avui, era inhabitual perquè els desocupats, si n’hi havia, tornaven als seus països d’origen. Per això algunes forces, com el PSA, defensen implantar un subsidi d’atur, inexistent fins avui.

¿I quines són les condicions indispensables per al nou model? Tots coincideixen en el diagnòstic: una transparència bancària més gran –ja acordada–, i un sistema fiscal homologable –avui sustentat en una tributació indirecta laxa–.

CONTAGI// El debat està obert en aquest microestat que ocupa una superfície equivalent a dos terços de l’illa de Menorca i que té uns 84.000 habitants, dels quals només un terç són autòctons i amb dret a vot. Estaven acostumats a una prosperitat derivada de la dels seus dos grans veïns i coprínceps, Espanya i França, que ara per ara, els han contagiat la crisi.

En l’actualitat, ni la construcció ni el comerç ni el turisme tiren. La inflació anual es va situar al febrer per primera vegada en terreny negatiu: el -0,09%. Molts establiments anuncien rebaixes per “canvi d’orientació del negoci”.

I podria ser el lema per a un país que encara una etapa de dificultats, amb desocupació i nous impostos. No obstant, les dues grans forces polítiques amb opcions de governar no coincideixen en la medecina necessària per al canvi.

A PARTIR DE 35.000 EUROS// Els socialdemòcrates aposten per rebaixar la fiscalitat indirecta perquè el comerç i el turisme guanyin competitivitat (que torni a sortir rendible comprar a Andorra) i per la introducció de la tributació de les persones físiques. Però seria amb un gravamen del 10% per als ingressos que excedeixin de 35.000 euros nets anuals, cosa que “farà que només paguin el 16% dels assalariats”.

És, en tot cas, un fet inèdit per a un país que atreia residents il.lustres. Això es compatibilitzaria amb un impost sobre societats i professionals del 10%, per sota del 25%-30% d’Espanya i del 33% de França, però “homologable”.

Els liberals pensen que el millor és la fiscalitat indirecta, fusionant l’actual amalgama de gravàmens que van de l’1% al 12% en una figura similar a l’IVA. “És lògic que sigui així en un país amb més de 80.000 habitants i més d’11 milions de visitants anuals”, afirma Joan Gabriel, síndic general –president del parlament– i candidat pel PLA.

També defensen un gravamen del 10% sobre els beneficis, però no la fiscalitat sobre les persones, ja coberta prou amb els tipus del 5%, 7% i 9% als quals cotitzen els treballadors i el 13% que paguen els empresaris a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

El cap de Govern sortint –no es torna a presentar–, Albert Pintat, defensa que Andorra “ha de ser un autèntic paradís econòmic”, però, per a això, ha de jugar les seves cartes de manera intel.ligent amb unes regles de joc noves i “quedar en igualtat de condicions que, per exemple, Irlanda”. Segons ell, si no deixen que el país “visqui amb unes relacions especials, ens hauran de deixar ser un estat membre de la Unió Europea”. En la seva opinió, i en la de la resta de forces polítiques del coprincipat, el país haurà d’afrontar un parell d’anys durs per sortir del “terreny fiscal gris” on està.

Jaume Bartumeu, cap de llista de L’Alternativa, liderada pel PSA, entén que l’Executiu de Pintat ha fet “perdre quatre anys al país”. A diferència del que afirma Pintat, diu que la reforma del secret bancari per facilitar informació als països comunitaris –que la seva formació defensa– és més una imposició que una mesura a canvi que Espanya i França suprimeixin les retencions que apliquen a l’exportació andorrana de serveis financers.

ACORD D’ASSOCIACIÓ// “És un sí o sí. Això de les contrapartides s’hauria d’haver fet fa quatre anys”, assegura. Bartumeu, que advoca per arribar a un acord d’associació amb la UE –estadi previ a l’adhesió, que no veu necessària–, es compromet a aplicar les reformes que condueixin a una transparència bancària més gran no al novembre com va anunciar el PLA, sinó al juny. Segons Bartumeu, més important que sortir de la llista de paradisos fiscals no cooperants de l’Organització per a la Cooperació i el Des- envolupament Econòmic és deixar de ser qualificat com a tal en la normativa espanyola del 1991.