El 16 de juliol, Andorra Recerca i Innovació (ARI), amb la consultoria espanyola Knowledge Sharing Network (KSNET), va presentar l’estudi d’impacte per Andorra de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Una de les conclusions de l’estudi és que tots els sectors econòmics del país es beneficiarien de l’acord a llarg termini, tot i que alguns haurien de superar desafiaments inicials.

L’economia andorrana creixeria un 5% addicional en 25 anys, amb un augment significatiu de les exportacions i un lleuger increment de les importacions. L’estudi preveu una dinamització del mercat laboral, amb un 4,5% més d’assalariats i un lleuger augment dels salaris. També s’estima que la inversió estrangera augmentaria, especialment en el sector bancari, que es veuria reforçat.

L’estudi destaca que el cost d’implementació de l’acord seria de tres milions d’euros anuals, i hi hauria “cert deteriorament” de les finances públiques a curt termini. A la llarga, però, l’impacte seria positiu. Alguns sectors, com el públic, l’educació i la salut, no experimentarien un creixement significatiu, mentre que altres, com les activitats professionals, podrien veure’s afectats negativament a curt termini.

Els avantatges de l’acord són clars: obertura econòmica i major competitivitat gràcies a la reducció d’aranzels i l’harmonització reguladora. Malgrat això, l’impacte positiu no seria homogeni i caldria gestionar amb cura els desafiaments a curt termini.

El debat no ha de centrar-se només en els beneficis econòmics a llarg termini o els costos d’implementació immediats. Cal considerar també quins efectes podria tenir per a Andorra rebutjar l’acord d’associació i si seria possible mantenir l’statu quo actual. L’estudi d’impacte planteja –al meu entendre erròniament– dos escenaris: o ens quedem com estem o diem sí a l’acord. És aquí on cal fer una crítica fonamental.

És una fal·làcia plantejar que es pot mantenir l’actual statu quo després del referèndum. Suggerir que es pot preservar una situació estàtica en un món dinàmic és ingenu i irresponsable. Les pressions externes i les necessitats internes evolucionen, i això comportarà canvis.

Un dels arguments més contundents és la pressió internacional i les noves normatives que Andorra haurà d’adoptar amb o sense l’acord. La UE i altres organismes continuen establint noves regulacions i estàndards que Andorra haurà de seguir per mantenir les seves relacions comercials i financeres. Mantenir l’statu quo significaria un estancament i una progressiva desconnexió amb els avenços globals.

Rebutjar l’acord implicaria perdre una oportunitat crucial de posicionar Andorra en un escenari econòmic més positiu perquè donar l’esquena a Europa podria conduir a una economia menys competitiva, una menor atracció per a inversions estrangeres i un possible estancament dels sectors en equilibri. L’acord duaner vigent podria ser denunciat per Brussel·les, i els passos fronterers francès i espanyol podrien augmentar l’escrutini dels passaports, posant en risc el flux logístic.

Aquest escenari hauria de ser un argument de pes per reflexionar sobre la direcció que volem prendre. Dir sí a l’acord amb la UE no només reforça, sinó que millora l’statu quo actual en oferir una perspectiva de creixement sostingut i diversificació econòmica.

Cal que la ciutadania consideri tots els factors en la seva decisió. L’estudi presentat dona una visió dels beneficis i reptes de l’acord. Andorra ha de decidir si vol afrontar els desafiaments a curt termini per garantir un futur econòmic més pròsper i diversificat, o si prefereix arriscar-se a mantenir una situació que, inevitablement, no serà la mateixa que la que tenim actualment.

La decisió serà crucial per al futur del país, i és fonamental que es faci amb plena consciència de les conseqüències de qualsevol de les opcions.