Les passades eleccions europees van crear una circumstància especial a França. El Rassemblement National, el partit d’ultradreta de la família Le Pen, quedava en primer lloc, amenaçant en crear un canvi de paradigma dins de la política francesa, i fent que el president de la república, Emmanuel Macron, decidís convocar eleccions legislatives anticipades, sobretot després que la coalició centrista que lidera (Ensemble), retrocedís en els resultats.

Fins aquestes eleccions anticipades, els partits d’esquerres francesos tenien força tensions i conflictes entre ells, ja que per posar alguns exemples, «França insubmisa» acusava el Partit Socialista de no ser prou progressista, responent aquest que en realitat eren ells els que fregaven la radicalitat (cosa que també opinaven Els Verds) o el Partit Comunista, que diferia força de com tractar els temes d’importància laborals i econòmics respecte dels altres partits.

I aquí és on trobem un clar exercici de coherència política, i és que si hi havia quelcom que tenia clar tothom, era que en el primer en què s’ha de pensar en política nacional no són els pensaments propis, o els beneficis partidistes, sinó en el benestar de la ciutadania, i la salut democràtica del país. I aquí és on neix el «Nou front popular», en què els partits han fet un esforç per deixar els interessos propis per assumir un programa comú destinat a frenar a Le Pen, i el seu discurs racista i autoritari.

Aquesta agrupació de l’esquerra, juntament amb la reacció positiva d’Ensemble, han capgirat els resultats finals de les eleccions, quedant l’extrema dreta finalment en tercer lloc, cosa que no quedava clar que passés ni el mateix dia de la votació.

Els polítics francesos d’esquerres han fet cas de la frase de De Gaulle: «França no pot ser França sense grandesa». Tanmateix, no hi ha una majoria clara al nou parlament francès. Esperem que en les setmanes vinents s’aconsegueixi trobar un acord republicà que consolidi la renovació democràtica.