L’antic ministre d’Educació francès, Luc Ferry, escrivia l’11 de juliol a Le Figaro que els experts “neutres” no existeixen, cadascú té la seva opinió i, al capdavall, les administracions (és a dir els funcionaris que es saben moure hàbilment entre el cadiram oficial) acaben sempre tenint la seva pròpia agenda quan els sembla que es poden alliberar de la direcció dels polítics.

Ho hem vist en la presentació d’un estudi d’impacte sobre l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea que ha fet l’entitat pública, dependent de Govern, Andorra Recerca + Innovació. El dimarts 16 de juliol el responsable de l’estudi va fer una llarga, feixuga i indigesta presentació de més d’una hora per afirmar la seva “independència” del Govern, però un organisme públic subvencionat pel Govern i les societats públiques poca independència pot predicar.

La gent del nostre país, la que toca de peus a terra perquè no viu de la nòmina pública ni dels generosos encàrrecs públics, sembla sovint enfadada. S’entén més encara després d’aquella presentació.

Als empresaris els preocupa la forma petulant i la manera autocomplaent amb què el Govern porta l’explicació de l’acord d’associació amb la Unió Europea. El secretari d’Estat, Landry Riba, va veure en l’estudi presentat “un treball rigorós” tot penjant-se la medalla –val a dir que li costa ben poc fer-ho– que els “escenaris de futur” que ell havia anat “dibuixant” durant la negociació els havia “retrobat” en l’estudi que arribava a “conclusions similars”, la qual cosa el referma que “s’ha negociat en la bona direcció” (Bondia, 17 de juliol del 2024, pàg. 4).

Li hem d’esguerrar el penjament de medalles al secretari d’Estat.

Per poc que hom vulgui escoltar es pot constatar que els professionals i empresaris estan disgustats i enfadats. Són uns sentiments ben legítims.

Els empresaris, i els seus assalariats, estan fent la part de feina que els pertoca, creant activitat i ingressos.

Mentre que ho fan constaten que els responsables polítics no fan pas la seva part de la feina i, fins i tot, fan qualsevol cosa menys la feina que s’esperava que fessin.

En un país normal el paper de les empreses és ocupar-se de l’economia i el dels polítics és el d’ajudar el desenvolupament de l’activitat empresarial en l’economia de mercat. El problema apareix quan alguns polítics, és el cas del secretari d’Estat, Landry Riba, són persones absolutament ignorants de les dificultats de l’activitat d’empresaris i professionals liberals. Activitat que desconeixen perquè sempre han viscut de la nòmina de l’Estat. S’ha d’estar encegat per no adonar-se que, sense visió a llarg termini, Andorra està abocada a un cul-de-sac.

Sobta que el Govern aplaudeixi i es faci seves les conclusions d’un estudi d’impacte econòmic de l’acord d’associació que situa com a primers afavorits el sector bancari i la construcció.
Estem convençuts que es podria mobilitzar la ciutadania i donar esperança al país construint un programa sobre el fonament del que és per a tothom el més sagrat: l’esdevenir de les generacions futures.

Es podria vertebrar, amb una nova òptica, les qüestions polítiques més essencials: la qüestió de l’endeutament públic –perquè a ben segur no volem deixar als que estimem un endeutament que els farà la vida més difícil–, la qüestió del medi ambient –els deixarem o no una Andorra on es pugui viure?– i també la qüestió de la protecció social i de l’educació perquè els nostres infants i joves, per trobar un lloc a la seva mida en la societat hauran de ser complementaris i no pas víctimes de la intel·ligència artificial i de la robòtica.

En resum, un gran projecte de país és possible i esdevé de vital importància plantejar-lo clarament si volem fer acceptar els esforços indispensables per aturar la decadència que amenaça Andorra. Però algú hauria d’aturar aquesta actitud prepotent i totalment desencertada del secretari d’Estat, Landry Riba.