“El que no fem és el que el mateix Juan Fernando López Aguilar (eurodiputat espanyol al seu dia) deia que havíem de fer, que és defensar la declaració de l’article 8 del Tractat de la Unió Europea” relativa a les especificitats dels petits estats europeus. I això és el que l’actual observador de les negociacions no està fent quan, ha deixat clar Bartumeu, Europa “no pot pretendre” fer creure a ningú que “les clàusules de salvaguarda i les derogacions” que el Principat pugui exigir “puguin alterar el mercat únic”.

Sense fer-se valdre, i més encara davant d’alts funcionaris que amb països com Andorra, ha dit el dirigent polític andorrà, sí que s’atreveixen a “fer-nos passar per l’adreçador”, és molt complicat per no dir impossible que es pugui arribar a trobar un bon acord que és, ha reiterat Bartumeu, el que necessita Andorra.

“No sóc euroescèptic però tampoc sóc eurobeneit”, ha deixat clar l’exmandatari governamental. Ho ha afirmat el polític i advocat als mitjans de comunicació abans de l’acte que ha acollit desenes de persones per assistir a la presentació del quadern ‘Europa en l’horitzó: vers una associació positiva’ que edita el Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata (CERES) que lidera Bartumeu.

I en major o menor mesura ho ha reiterat durant el diàleg amb públic que ha mantingut amb el comunicador Albert Roig en la sala gran del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, que ha presentat una notable entrada -prop de dues-centes persones- i amb bona part de la classe política i empresarial escoltant les reflexions de l’excap de Govern.

L’actual màxim mandatari governamental, que tenia altres compromisos, ha aparegut uns minuts a l’acte, que ha seguit íntegrament, per exemple, la ministra de Presidència, Conxita Marsol, i el titular de Relacions Institucionals, Ladislau Baró. I representants espanyols (l’ambaixador Carlos Pérez-Desoy) i francesos (el cap del gabinet del Copríncep, Robert Mauri, i l’ambaixador, Jean-Claude Tribolet) entre moltíssims d’altres.

La conferència ha servit perquè l’excap de Govern posés els punts sobre les is de la negociació amb Europa. I repassés els temes candents. Bartumeu, ha arribat a dir que fa actes com el d’aquest vespre per explicar el que el Govern no explica i, sobretot, fer-ho amb la claredat amb què l’executiu no ho fa, ha deixat anar abans de la xerrada -un diàleg amb el comunicador Albert Roig- tres o quatre idees clau.

No es defensa prou les particularitats d’Andorra; no s’ha comptat prou amb aliats forts, especialment França; l’equip tècnic negociador pel cantó andorrà és fluix; i el calendari juga en contra i és inassumible pel Principat si el que vol és obtenir un bon acord. I, en aquest sentit, l’ara observador actiu ha lamentat “la pressió exagerada i poc diplomàtica” que estaria mostrant el vicepresident de la Comissió Europea, Maroš Šefčovic, i el seu equip.

En les conclusions del quadern que ha presentat, i en què fan aportacions economistes i financers de l’assessoria Tracis; el catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB) Joan Clavera; i l’exministre i exambaixador Juli Minoves, que “està a l’origen de la famosa declaració que invoco jo sovint”, la que conté l’esmentat article 8 del Tractat de la UE, ha dit Bartumeu; el polític i advocat remarca que la negociació “no es pot acabar de pressa perquè portarà a acabar malament” alhora que, s’ha dit, fa una crida a “reforçar les relacions bilaterals”, especialment amb França i després amb Espanya, “per aquest ordre”, ha deixat clar.

Com ja va fer fa uns mesos, Bartumeu ha insistit que “sense estratègia, sense objectius i sense aliats” és molt difícil obtenir bons rèdits d’una negociació complexa i per a la qual “l’equipatge tècnic no és l’adequat”. I tot i deixant clar que “no sóc ni optimista ni pessimista, sóc realista”, ha estat contundent quan se li ha demanat sobre els serveis financers.

“Al desembre no podem acceptar un protocol si no tenim un accés garantit a mecanismes de liquiditat ordinària, no dic ja a un prestador d’última instància que també. I amb un mes i mig és impossible” poder lligar aquesta eina de liquiditat que tot just es va començar a tractar aquesta setmana amb el president de la República francesa i Copríncep, Emmanuel Macron, i és impossible perquè “els temps de les administracions són els que són”.

NO CAL FER UN MÒNACO

El que ha dit primer als periodistes, després, d’una altra manera, potser no tant contundent però igualment de forma clara, ha explicat a l’auditori que ja fa nou mesos el va escoltar. Bartumeu, per cert, ha deixat clar que “ni hem de fer un Mònaco ni podem fer un Mònaco” perquè no té res a veure el Principat monegasc amb Andorra. “A nosaltres ens convé un acord d’associació, però un bon acord d’associació” ja que “d’esquena a Europa no ens en sortirem”.

L’excap de Govern ha defensat -i lloat- la transitòria que va assolir l’executiu de Toni Martí en relació amb el tabac, però també ha dit que no es deu haver fet prou la feina quan hi ha grups a l’assemblea legislativa gala que venen pràcticament a demanar la supressió de les franquícies atorgades a Andorra.

Per això ha demanat “recosir les relacions amb França” a tots nivells. També ha celebrat la trobada de dilluns d’Espot amb el president de la República francesa i Copríncep, Emmanuel Macron, que hauria de servir per obrir portes en relació amb Banc de França.

Però Bartumeu no s’ha estat de recordat que “estem a 15 de novembre i per molt que el president de la República activi” contactes per aconseguir certes millores de l’acord o accés a mecanismes de liquiditat ordinària “no ho podem aconseguir d’aquí a Nadal ni en broma”, ha afirmat col·loquialment en una exposició que ja havia fet abans als periodistes.

“Tot això està molt bé, però ho haguéssim pogut haver fet fa un any i mig i ara ja estaria resolt”. Per tant, aconseguir bons tractes “va del difícil a l’impossible” i ara mateix, si es fes un referèndum -això ho ha dit als periodistes- guanyaria el ‘no’ tot i que ningú no sabria massa què ha de votar perquè no s’ha explicat què hi ha, defensa el polític i advocat.

Jaume Bartumeu ha deixat dit que la qüestió dels serveis financers està molt complicada, difícil de signar, en relació als prestadors de serveis “no ens han fet cas” i sobre circulació de persones i treballadors “ho tenim una mica millor”.

I quant a les telecomunicacions ha lamentat que s’hagi entrat en una mena de mercadeig de terminis per adaptar-se a les exigències europees quan “aquí, d’operador internacional, no en vindrà cap”. O almenys “és la meva íntima convicció”. En fi, Bartumeu ha insistit una vegada més: “Ens ha faltat la bandera de demanar el tracte de país petit.” I s’ha caigut, volgudament o no, en el parany de seguir, de plegar-se fins i tot, a les exigències d’una Comissió Europea que no té miraments.