Andorra necessitaria en aquests moments un programa comú que transcendeixi les línies divisòries de la política. Un programa comú que interessi a dreta i esquerra. Aquest programa comú hauria de ser de caràcter econòmic. Caldria el compromís comú i compartit de donar prioritat al rellançament econòmic del país i de no adoptar cap decisió política que pugui posar en risc l’economia andorrana. Un programa de mínims per evitar errors en la negociació amb la Unió Europea.

Compte quan brandem conceptes com veritat o raó per sostenir que la nostra memòria dels fets és la bona, i la resta no val.

Hi ha coses discutibles perquè es basen en percepcions subjectives i altres que, en canvi, parteixen d’evidències contrastables i perfectament objectives.

La comunicació cloroform del govern en relació a les negociacions amb la Unió Europea està esdevenint purament anestèsica. No es tracta de mentir directament, sinó emfatitzar aspectes parcials que, en el fragor de la discussió o del titular gras, esdevenen la totalitat.

Això es veu també en altres aspectes de l’actualitat andorrana on s’acumulen els exemples en què es pren una part pel tot, sigui debatent sobre l’estat general de l’economia, les pensions, la reforma laboral, les mesures per afrontar l’alça de preus o el mercat de l’habitatge.

Malament rai, però, si ens considerem dipositaris de la raó i de la veritat, ni que sigui retòricament, perquè llavors el diàleg democràtic per tot el seu sentit. L’existència dels Parlaments es basa justament en el fet que ningú és propietari de la veritat ni té raó d’ofici, tret que no ens posem a debatre la taula de nou o la fórmula de l’àrea d’un triangle.

Cal adoptar totes les mesures necessàries per evitar una reculada econòmica com a conseqüència d’una aplicació forçada de l’Acord d’associació amb la Unió Europea. Cal prevenir el país contra l’espiral recessiva que ens amenaça. Aquesta hauria de ser la principal tasca col·lectiva. Cal ser realistes, les coses no estan bé.

Càritas Andorrana, una entitat exemplar en la defensa dels drets constitucionals a una vida digna, i a un habitatge a preu assequible, va organitzar la setmana passada una vetllada solidària. Un bon moment per recordar l’augment dels seus usuaris i el nombre de famílies ateses perquè no poden fer front a les despeses de casa seva.

A l’hora de concretar un acord d’associació amb la Unió Europea, negar el risc econòmic que Andorra tindrà en assumir la llibertat de circulació de persones i serveis seria una autèntica irresponsabilitat. Relativitzar-lo o banalitzar-lo, també.

El principi de realitat ha de tornar a presidir la vida pública del país.

Les dades negatives hi són i comencen a aparèixer en els mesuraments. Un eventual empitjorament de les expectatives pot tenir conseqüències a curt termini en el mercat laboral.

Per conjurar aquests riscos greus esdevé necessari un acord de mínims pel que fa a l’economia.

Perquè, toquem de peus a terra, Andorra està avui en el moment més difícil i delicat d’ençà de l’adopció de la Constitució, ara fa trenta anys.

Reflexionar és important. Sobretot abans i després de certs moments.

Perquè hem de ser conscients que, si adquirim un compromís, després hem d’aconseguir complir-lo. Per això porto setmanes avisant que la pressa és mala consellera. Estic convençut que enllestir l’acord d’associació amb la Unió Europea amb atabalament i improvisació tindrà males conseqüències per al país.

Les urgències, les crisis a l’entorn de les quals es concentren els debats mediàtics i les discussions polítiques són les conseqüències de decisions no adoptades fa molt de temps. Una bona reflexió ens ajuda a entendre els problemes, buscar diferents alternatives i triar la millor.

La situació em preocupa perquè no observo pas que s’estigui reflexionant gaire.