Ningú no entén, perquè ningú ho explica, els motius concrets pels quals el Govern no ha universalitzat el tercer pagador. La presidenta de la CASS assegurava fa dos mesos que la Seguretat Social estava preparada per fer-hi front. A més, advertia de l’error d’anar implantant el tercer pagador per sectors, ara padrins majors de 65 anys, ara discapacitats, ara alguns actes mèdics, ara les farmàcies… Deia que era totalment inoperatiu fer-ho d’aquesta manera.

Els representants dels assalariats recorden que el cap de Govern es va comprometre per escrit a estendre’l a la població en general durant el primer trimestre de l’any. Òbviament, no ha estat així.

El Govern només ha estat capaç de donar arguments estrictament tècnics (la informàtica, ja se sap…) però costa molt entendre, a no ser que ens vulguin prendre el pèl, que aquests problemes s’hagin pogut resoldre en el cas dels padrins i no en la resta de població.

Els progressistes continuem amb la nostra lluita per establir el règim de tercer pagador universal. No és el mateix abonar el 25% que el 100% (amb el posterior retorn del 75%). Avançar diners, en els temps que corren, no és fàcil ni és evident que tothom en disposi.

Anar al metge s’està convertint, doncs, en un luxe, i no en una necessitat.

D’altra banda, preocupa molt l’oncologia. L’Associació Andorrana Contra el Càncer té un paper important aquests dies perquè ens està actualitzant l’estat dels malalts oncològics.

El registre de tumors –que s’ha presentat amb dades fins al 2021 i només de dues fonts– ha enutjat l’associació. On són les dades de persones que es tracten a fora? On són les dades fins al 2022?

La ministra de Salut, Helena Mas, ha admès que “tenim una assignatura pendent amb els sistemes d’informació del ministeri…” Una altra vegada, problemes tècnics, informació no recollida, i un historial clínic, que DA defensava a capa i espasa, que és incomplet o bé que no s’incorpora.

Tothom pensava que la informació es bolcava en un mateix lloc, i que es feia de la mateixa manera i amb les mateixes regles. Ara ens assabentem que no és així. La ministra Mas diu que s’anirà fent: “(…) anirem afegint fonts d’informació, automatismes, però de moment (…) estan en un procés de desenvolupament i cal avançar molt més.” També indica que “una de les prioritats en matèria sanitària serà reforçar l’atenció oncològica (…).” Ja explicarà als pacients que estan patint com ho pensa fer si no té dades fefaents per dotar dels recursos necessaris per a aquesta malaltia.

El càncer també té un procés, avança i es desenvolupa, no entén de problemes informàtics ni d’automatismes.

Josep Saravia insistia que “el càncer és la segona causa de mort al món i el Govern no li està donant la importància que mereix.” Si no es recullen dades, no es creuen i no tenim informació precisa, al final no sabem res d’aquesta malaltia.

Per una altra banda, anunciar a bombo i platerets el dia 12 de juliol que la llei per garantir el dret a l’oblit oncològic podria ser “imminent” perquè l’endemà, el dijous 13 de juliol, es rectifiqui durant la sessió de preguntes a l’Executiu, que encara s’estan fent els treballs inicials, és una crueltat.

No sabem si va ser un malentès per part del president d’Assandca o una badada de la ministra Mas, el que sí és cert és que les actuacions de l’Executiu no estan a l’altura de les obligacions amb els malalts de càncer i que s’ha de comptar amb una llei per garantir el dret a l’oblit oncològic que permeti a les persones que han superat un càncer evitar que l’historial mèdic els perjudiqui.

No hauria de ser tan difícil ni costós preparar-la, i més tenint en compte que el Parlament de la UE va resoldre l’any passat que el 2025 tots els països de la Unió Europea havien de garantir aquest dret. França va ser el primer país a redactar-la, el 2017, i recentment Espanya ha aprovat un decret perquè la qüestió s’abordi un cop es constitueixi el nou govern.