La Llei 6/2022 indica que les administracions públiques tenen com a límit l’abril del 2024 per elaborar i publicar els respectius plans d’igualtat. Plans que han de reflectir l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes. S’han d’establir uns objectius d’igualtat efectiva, unes mesures per aconseguir-los i uns indicadors d’avaluació de l’eficàcia.

Però a Andorra avancem a velocitats diferents. El Comú d’Encamp ja el té aprovat i en aplicació, però la resta de comuns està treballant i a hores d’ara, aquest treball està poc avançat.

L’Administració general, segons explica la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, “està fent la primera fase”. Una fase de diagnosi, de recopilació de les dades. Haurem d’esperar, doncs,  a la definició dels objectius, l’establiment de mesures i les estratègies per assolir-los, tot establint uns clars indicadors.

L’Administració general, a més, haurà de complir el mandat que “tots els ministeris han de tenir el seu propi pla”, i la secretària d’Estat ha detallat que els cossos especials també tindran el seu pla particular, “perquè les seves característiques, com a cos, són diferents del que pugui ser l’Administració general”.

També hauran de tenir plans d’igualtat les empreses parapúbliques i el Consell General, a més de les empreses de més de 50 treballadors.

Felicitem  FEDA, que ja en tenia un de fet, encara que en aquests moments es troba en fase de revisió per poder-hi incloure determinats aspectes que marca la llei i que no havia pogut recollir.

L’abril del 2024 és la data límit, i malgrat que anem a velocitats diferents, la voluntat és que els plans d’igualtat siguin “el més complets possible” perquè tot plegat sigui una realitat. Ja veurem què passa amb el sector privat.

D’altra banda tenim també l’Institut Andorrà de les Dones. L’Institut, creat mitjançant la Llei 6/2022, del 31 de març, explica en els seus estatuts (publicats al BOPA núm. 12 del 26 de gener del 2023), que treballarà per a “(…) l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes (…)” i la seva missió principal és “(…) promoure la participació de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social en igualtat de condicions i d’oportunitats que els homes, així com prevenir i eliminar les discriminacions per raó de sexe.”

És a dir, si fa no fa, les mateixes atribucions que té la secretaria d’Igualtat.

La responsable de l’Institut Andorrà de les Dones aborda la Llei 6/2022, pel que fa als comportaments impropis, a la feina o a la vida social, que poden fregar l’assetjament sexual. La meitat de les dones reconeix haver-se trobat en situacions de l’ús d’hàbits del llenguatge i de comportament que disminueixen i les menystenen.

També l’existència de la bretxa salarial i com a objectiu fer-la desaparèixer mitjançant l’aplicació de la Llei 6/2022, i eliminar també l’ocultació de les feines domèstiques no remunerades sobre les jubilacions femenines, per tal d’assolir una major equitat.

Mentrestant, dissortadament és normal trobar anuncis o convocatòries de feina en què la dona no està integrada. O promocions de marques i productes que transmeten estereotips de gènere discriminatoris, gairebé vinculats a la imatge, l’edat, la identitat o la classe social.

No podem oblidar que la discriminació també pot afectar homes, joves i nens quan el seu comportament no encaixa amb els estereotips que la societat continua mantenint.

La lluita contra la discriminació és una feina constant. Una reivindicació continuada, una inversió social en què totes i tots hem de ser generosos per aconseguir una societat més moderna, més equitativa, més pacífica i més feliç.

Ara bé, on hem d’acudir? Per on comencem? Per la secretaria d’Estat o per l’Institut Andorrà de les Dones?