El passat dimecres 15 de febrer, en la taula rodona organitzada per l’Associació de Dones d’Andorra titulada Dones i política, vam poder escoltar un interessant debat sobre com viu cada dona la seva experiència en la vida política andorrana.

Si bé, fora de tota discussió sobre l’accessibilitat de les dones a la política en el nostre Principat, que en aquell acte em va semblar quelcom més electoralista que sincer en algunes afirmacions realitzades, volia centrar la meva reflexió en el futur que estem construint, basat en una bretxa d’oportunitats entre dones i homes. No és cap acusació, és una realitat.

L’objectiu indispensable per a la supervivència del Principat de passar d’una economia basada en el turisme i la construcció a una on diferents sectors productius, units per la línia transversal de la tecnologia, estiguin consolidats, no és evident. I encara menys si deixem la meitat de la població sense paraula, o amb menys força.

No podem negar que les feines del futur i el valor afegit productiu per al Principat estableixen la necessitat de comptar amb competències relacionades amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques. Això s’ha d’adaptar a la nova realitat, que requereix més eficiència, tant a nivell mediambiental com tecnològic.

Andorra vol establir-se com una smart city, és a dir, una ciutat intel·ligent en la qual els projectes de desenvolupament urbà trobin resposta a una sostenibilitat social, econòmica, tecnològica i amb alta qualitat de vida.

Si haguéssim doncs de fer un rànquing dels sectors productius que ens poden oferir un valor afegit al Principat podem indicar que trobem que tot el que envolta al sector tecnològic, cada cop més en expansió; així com el sector verd, ben entès com una gestió de l’eficiència energètica, la minimització de residus, la bioconstrucció, entre altres; i el sector del benestar, ubicat en l’economia de la cura d’una població cada cop més envellida i on els tutors/ores dels menors es troben cada cop més hores fora de casa.

Davant totes aquestes consideracions de com s’hauria de construir o com s’hauria d’estar construint el futur d’Andorra, cal preguntar-se quin és el nivell de paritat que dominen aquests sectors. Així, trobem que les dones seguim constituint una minoria en la informàtica, la física, l’enginyeria, la tecnologia de la informació digital i les matemàtiques. Ens ho confirmà RTVA en el seu reportatge sobre el bàtxelor d’Informàtica i també Nacions Unides.

Durant la taula rodona del 15 de febrer totes les dones conferenciants van estar d’acord en aquest punt, tot i que hi va haver divergències sobre quina és la causa que les dones i nenes no optin per aquest tipus d’estudis. Unes consideraven que era un fet de capacitats i valentia, mentre que les altres consideraven que era una qüestió de models i d’oportunitats.

No es tracta en cap cas que les dones tinguem menys capacitats o no considerem que no podem treballar en sectors com el tecnològic. Manquen referents, s’ha de fomentar l’interès de les dones per aquests estudis, aconseguir més visibilitat i ocupabilitat en el sector, ja no només per oferir una igualtat d’oportunitats, sinó també pel futur d’Andorra.

Si les dones no estem presents en el desenvolupament del futur, hi haurà molts reptes que quedaran sense resoldre i necessitats no resoltes pel mercat, i l’avenç no serà complet.

Aquí podem trobar doncs el valor afegit per al Principat. Els camps que estan impulsant la revolució digital i, en conseqüència, molts dels llocs de treball del futur, necessiten dones, i Andorra ho necessita per partida doble.

Per això en el programa electoral de PS-SDP+ proposem reforçar la protecció dels drets de les dones així com crear una nova Batllia especialitzada en matèria de violència contra la dona i els infants.

Per avançar en el reconeixement i la defensa dels nostres drets.