El president de Progressistes-SDP i excap de Govern, Jaume Bartumeu, és clar i contundent sobre la situació de la banca, que a parer seu “demana atenció” davant un “canvi de paradigma” que l’ha “trasbalsat” i que es veurà agreujada pels efectes de la pandèmia.

A més, de quatre anys ençà, els bancs andorrans han anat de cap a caiguda fins a arribar a uns resultats del 2019 que són “maquillats” per tot plegat, i sense tenir cap bola de vidre, Bartumeu augura fusions més aviat que tard i espera que davant d’això hi hagi solucions “el menys doloroses possibles”.

El dirigent progressista a reprès les compareixences setmanals després del període estiuenc retornant amb la banca i una nota d’opinió informe sol·licitada a un dels seus assessors de referència en matèria econòmica i financera com la consultora catalana Tracis.

A partir del treball d’aquests experts ha fet una part de la seva exposició, que ha completat, a deixar clar, amb precisions més subjectives com les que tenen a veure amb el canvi de direcció a l’Autoritat Financera (AFA) o els eventuals processos de concentració bancària.

Bartumeu té clara, i són dades objectives, la reculada del sector bancari en diferents indicadors, des dels beneficis a la liquiditat, per exemple. Els 112 milions de benefici obtinguts formalment pel sector el 2019 estan “maquillats” essencialment per dues operacions no recurrents.

És a dir, dues maniobres extraordinàries al tomb de Crèdit Andorrà -la venda d’una part del seu negoci assegurador que li va reportar l’any passat 47,9 milions de guanys- i Vall Banc, amb l’increment de recursos propis gràcies a una “operació absolutament escandalosa orquestrada pel triangle de les Bermudes” que configuren a parer seu l’AREB, Vall Banc i la nacionalitzada BPA. Com a rerefons de tot plegat, els bons convertibles o CoCo’s que inicialment el banc pont va endossar a BPA per quedar-se amb els actius ‘bons’ d’aquesta.

A banda que la “situació de la banca demana atenció” per l’evolució que ha anat tenint els darrers anys i per l’impacte que tindrà la crisi derivada del coronavirus, el líder progressista ha tornat a recordat que “el nostre Govern no té la més mínima capacitat econòmica per fer front a una crisi bancària si mai n’hi hagués una”.

D’aquí que ha recordat que el Principat “necessita suport financer exterior” i “no l’ha d’anar a buscar a Washington”, en referència a l’FMI, “sinó a Frankfurt o Brussel·les”, tot referint-se a les institucions europees.

Bartumeu ha deixat clar que l’entrada a l’FMI no és la solució perquè “no és un prestador de darrera instància i no aporta diners davant la crisi d’una entitat o entitats del sector financer”.

Banc de França

El president d’SDP també ha deixat clar que el Principat no té la capacitat econòmica de poder disposar d’un banc central que pugui respondre en cas de dificultats. Per això “ens hem de dirigir a un dels bancs centrals dels dos països” més propers. Bartumeu preferiria tancar un acord amb el Banc de França.

I deixant clar que això, aquest posicionament, li pot portar crítiques dels suposats defensors de la sobirania andorrana, ha deixat clar que “és una irresponsabilitat continuar amb aquesta fantasia de la sobirania” quan ja abans de la Constitució se’n va cedir amb l’acord duaner o l’acord monetari, per molt que al seu dia tingués l’oposició demòcrata o de part dels actors bancaris, al final s’ha demostrat vital.

El màxim responsable de la formació progressista, que ha deixat clar que “escoltaré amb educació” els arguments d’aquells que creguin que està cometent “un atemptat contra la sobirania”, ha afirmat amb contundència que “la pitjor pèrdua de sobirania seria que el sistema bancari trontollés de tal manera que hagués de venir un rescat de rebaixes”.

Per això ha demanat “embrancar-nos a Europa” i que el Govern “encari la responsabilitat” alhora que es doti l’AFA del màxim rigor i seriositat per tal que sigui “una autoritat financera reconeguda i escoltada”.

Jaume Bartumeu espera que els canvis que s’auguren a l’AFA vagin en aquest sentit, que creu que en part hi aniran, però també li sorgeixen alguns dubtes. I aquí ja ha entrat en el terreny de la subjectivitat. Sobre el director general de l’AFA sortint o “retirat”, Ramón López, li consta al líder progressista que venint del Banc d’Espanya tenia “uns criteris de supervisió correctes.

I aquests criteris han aixafat uns quants ulls de poll i han aixafat egos determinats o determinables”. Per tant, està “convençut” que aquells que han tingut mal a les cames per les aixafades de López han fet un cop de peu per tal que vingui un substitut “que els provoqui menys dolor a les articulacions”.

Bartumeu ha reclamat al futur director de l’AFA que empri “criteris personals i de rectitud, i que no cedeixi a egos i menys encara a interessos que no coincideixin amb l’interès general”. Els egos, ha explicat el president d’SDP, han estat també en moltes ocasions els que han avortat processos de concentració.

Com a mínim n’han condicionat algunes operacions. Però ara l’escenari és un altre i té clar que amb els interessos pràcticament a zero i el poc marge d’eficiència cal buscar nous camins, noves sinergies.

D’aquí que veient també el que està passant a l’Estat veí del sud, i sabent que “el Banc Central Europeu no només aplaudeix aquestes operacions sinó que pràcticament les patrocina”, augura que ben aviat al Principat es veurà alguna que altra aliança. Almenys, alguna temptativa.

Per als consumidors de serveis bancaris, i tots ho som poc o molt, ha recordat, “com menys oferta tinguem”, pitjor.

Però encara hi ha un altre element a tenir molt en compte: “Tota operació de fusió dissortadament comporta reducció d’oficines, reducció de plantilles, acomiadaments.”

D’aquí que també ha exhortat el Govern a encarar amb responsabilitat perquè hi hagi, quan calgui, una “solució el menys dolorosa possible” i que, alhora, acabi sent “una sortida raonable”.