L’entrada d’Andorra a l’FMI no és una opció vàlida per tal de reforçar el sistema financer del país, segons va dir ahir l’excap de Govern i president d’SDP, Jaume Bartumeu, en una roda de premsa.

En aquest sentit, va indicar que “Andorra el que necessita és no mirar a Washington, que té els seus interessos i queda molt lluny, sinó més cap a Frankfurt i Brussel·les”, en clara referència a apostar per mecanismes de finançament provinents de la Unió Europea en lloc del Fons Monetari Internacional.

En la mateixa línia, Bartumeu va citar el professor Jean Paul Pollin, que “comminava que Andorra s’embranqués més cap a Europa” per tal de poder reforçar les posicions financeres que hi ha al país.

Per l’excap de Govern, “és imprescindible poder comptar amb un prestador de darrera instància i això, per descomptat, l’FMI no ho és”. Així doncs, el president d’SDP va apostar perquè “un dels dos bancs centrals dels països veïns pugui fer aquesta funció”, i va mostrar la seva preferència per la Banque de France, per davant del Banco de España.

A més a més, Bartumeu va exposar les que, segons un informe encarregat per SDP, són les debilitats del sistema financer andorrà ara mateix: la manca d’un prestador de darrera instància, la impossibilitat d’accedir al Banc Central Europeu i la manca de capacitat que té el Govern per tal de respondre en cas que es produeixi una crisi del sistema bancari. I cap de les tres es resoldria amb l’FMI, segons afirmen els progressistes.

Sobre la remodelació que viurà l’Autoritat Financera Andorrana, amb la sortida del director general Ramón López i el relleu de dos consellers, Bartumeu va indicar que “espero que la nova configuració de l’AFA segueixi la línia marcada per Pollin de mirar cap a Europa en lloc de l’FMI i no es plegui a interessos particulars que estan per sobre de l’interès general”.

En aquest sentit, va lloar la fermesa del director sortint, de qui va dir que “utilitza criteris correctes i deu haver aixafat algun ull de poll”.

Finalment, va parlar de la possibilitat que hi hagués fusions en el sector bancari i va posar d’exemple “el que passa més avall de la Farga de Moles, on se n’han produït i ara mateix se n’està negociant una”.