Iago Andreu

El marge per a l’homologació internacional del model econòmic i fiscal andorrà s’ha acabat. La comunitat internacional demana canvis que evidenciïn de forma inequívoca la predisposició d’Andorra a respectar els estàndards internacionals i, de no fer-ho, les conseqüències per al Principat podrien ser molt greus.

Amb els estralls de la crisi financera global de teló de fons i a quatre dies de la cimera del G-20, el representant del copríncep francès, Christian Frémont, es va reunir ahir amb els principals actors polítics i econòmics del país per fer-los arribar un missatge inequívoc del president Sarkozy: cal una prova de bona voluntat que passa per obrir l’aixeta de l’intercanvi d’informació bancària.

Pel que fa a la concreció d’aquesta prova de bona voluntat, Frémont va explicar que “hi ha diverses fórmules”, però que la preferida per part de Sarkozy és la de l’aprovació d’una llei urgent que permeti l’intercanvi d’informació bancària amb els països veïns. El representant del copríncep va dir que tant ell com la comunitat internacional són conscients que el Principat està sumit en un procés electoral i que, per tant, s’espera que el canvi de rumb arribi de la mà del nou escenari sorgit de les urnes. Al Consell escollit el 26-A li pertocaria, per tant, “aprovar una llei provisional que permeti al Govern de manera unilateral informar els principals països europeus de les informacions fiscals, bancàries i econòmiques”. Ras i curt.

Segons Frémont, l’aprovació d’aquesta llei provisional seria només el primer pas d’un procés que té un doble objectiu: establir un impost directe sobre els beneficis de les societats i la signatura de convenis d’intercanvi d’informació amb els diferents països, ja que el de la llei seria un gest unilateral. Ara bé, la gravetat de la situació demana fer un primer pas unilateral.

La petició, recomanació, exigència –el nom és poc rellevant– de Frémont va anar acompanyada d’una advertència clara: “El copríncep vol informar la nació andorrana que si no es fan aquests canvis, la situació pot ser molt greu per al Principat, perquè la comunitat internacional podria adoptar mesures de sanció contra els països que refusin acceptar els estàndards de l’OCDE”.

El cap de Govern, Albert Pintat, va coincidir amb Frémont en l’objectiu final: l’impost de societats, al qual el liberal va afegir el de la renda dels no-residents i els convenis per evitar la doble imposició que incloguin intercanvi d’informació, però va discrepar de la idoneïtat d’aprovar la llei provisional que Sarkozy proposa. “Si guanyem les eleccions, farem avançar les lleis de l’Impost de Societats i de l’Impost de la Renda dels No-Residents el més ràpidament possible per després poder negociar convenis de doble imposició amb França i amb Espanya. Fins ara havíem entès que això satisfeia les demandes”, va afirmar Pintat.

Segons el cap de Govern, “hi ha una diferència de timing, de ritme” entre les reformes que demana Sarkozy i les que té previst realitzar l’Executiu. Amb tot, Pintat es va mantenir ferm en la seva negativa a acceptar els plantejaments de Frémont: “Per a nosaltres, no hi ha cap més camí”, va insistir, i, per reblar el clau, va afirmar que “el Govern no es mourà d’aquí. La resta seria admetre que no hem fet la feina ben feta i que tenim contradiccions”. Sobre les possibles sancions de què va parlar Frémont, el cap de Govern es va mostrar confiat i tranquil, argumentant que, en qualsevol cas, es prendrien mesures si Andorra no feia canvis “a llarg termini”. “No tenim per què agafar la via d’emergència quan la via que portem és la correcta”, va concloure.

JUNTA DE PRESIDENTS// Després de la visita de Frémont, Pintat es va mostrar disposat a fer “un esforç de pedagogia” i, amb aquest objectiu, ahir va demanar al Síndic General, Joan Gabriel, poder comparèixer davant la junta de presidents del Consell General per explicar les reformes dutes a terme pel seu gabinet i els plans per encarar el futur.De fet, a primera hora del matí, el cap de Govern ja havia rebut Frémont amb un balanç de les lleis econòmiques aprovades impulsades per l’Executiu, les quals encara s’estan tramitant al Consell General.

PREDICAR AMB L’EXEMPLE// La petició de Sarkozy no es pot desvincular de la proximitat de la cimera del G-20 que es reunirà el 2 d’abril a Londres. Tal com va reconèixer Frémont ahir, el president francès s’ha destacat com un dels “campions en la lluita contra els paradisos fiscals” i, per tant, vol acudir a Londres amb els deures fets. Tal com ja va avançar ahir aquest rotatiu, la voluntat de Sarkozy és tenir el compromís d’Andorra a normalitzar la seva situació i a fer un gest unilateral just després de les eleccions del 26-A, perquè, tal com va advertir el representant del copríncep, “el que avui és un compromís, demà ha de ser llei”.

LA POLÈMICA LLISTA// En referència a les paraules de Frémont, Pintat va puntualitzar que “no volem crear cap dificultat al nostre copríncep” i que, per tant, també és la voluntat del Govern sortir de la llista de paradisos fiscals, la de l’OCDE i les de França i Espanya. Amb tot, el cap va recordar que el juny passat l’OCDE va rebutjar la carta de compromís d’Andorra, argumentant que aquesta fórmula ja no era vàlida.

LA VISITA, DESPRÉS DE LES REFORMES// “El copríncep president Sarkozy m’ha dit que està disposat a venir a Andorra un cop el Principat hagi donat signes de bona voluntat”, va explicar Frémont. D’aquesta manera, el representant del copríncep refermava la voluntat de Sarkozy de mantenir les bones relacions amb Andorra tot i la situació actual.