Ara fa un any celebràvem el vint-i-cinquè aniversari de la Constitució i vaig escriure que pensava que les constitucions es defensen reformant-les quan calgui, adaptant-les a unes realitats socials que canvien. Un any després i ja en plena campanya electoral he de constatar que hi ha forces polítiques que no acaben de parlar clar.

Hi ha propostes, legítimes, respectables i també defensables, que necessiten una reforma de la Constitució.

I no estic ara parlant de la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs que els progressistes defensem, sinó de la proposta d’acceptar la doble nacionalitat o el dret de vot pels residents a les eleccions comunals que defensen els socioliberals.

Són dues propostes que només es podran aplicar si es modifica la Carta Magna perquè l’article 24 de la Constitució estableix que només els nacionals andorrans poden exercir el dret de sufragi actiu i passiu –votar i ser escollits– i l’article 7 de la Constitució deixa assentat el principi de nacionalitat única, la qual cosa equival a la prohibició de tenir una altra nacionalitat a més de l’andorrana.

Penso que convé reforçar i unir la ciutadania que viu i treballa a Andorra i ho hauríem de fer rebaixant a deu anys el termini per accedir a la nacionalitat per naturalització.

No seria bo que en lloc d’unir dividíssim els andorrans en dues categories: els que només tenim una nacionalitat i un passaport, i els que en tindrien més d’una, amb totes les contradiccions i discriminacions que això comportaria.

Tampoc ens sembla una bona idea donar el dret de vot a les eleccions comunals i no a les eleccions generals a persones que resideixen a Andorra però que no són nacionals andorrans. No és bo crear dues categories d’electors.

Però encara que no comparteixi aquestes propostes estic convençut que poden i han de ser sotmeses a debat.

Ha arribat, penso, l’hora de promoure un debat que impulsi els representants polítics a actualitzar la norma fonamental i a recuperar un projecte il·lusionant pel futur d’Andorra.

Necessitem conquerir un nou compromís constitucional mitjançant el diàleg.

I vull insistir que l’acord que porti a modificar la Constitució només pot ser el resultat, la conseqüència, del diàleg i no pas una condició prèvia. Així ho vam fer els anys 1992 i 1993.

En aquests vint-i-sis anys de Constitució s’ha comprovat que el funcionament del Consell General és massa formalista i poc efectiu.

El Consell General, que és l’òrgan institucional que representa i expressa la sobirania del poble andorrà ha de disposar de mitjans suficients per a poder complir el mandat constitucional que li atribueix la missió d’impulsar i controlar el Govern.

També esdevé urgent afavorir l’expressió, el temps d’expressió de les minories en benefici del propi parlamentarisme. Els consellers generals han de tenir temps per parlar –parlamentar– i escoltar. I escoltar-se també els uns als altres.

Convé afavorir la construcció de la representació política i formar opinió pública.

Una societat tan plural com l’andorrana requereix unes adequades dosis de proporcionalitat en la representació tant al Consell General com als Consells de Comú i existeixen solucions electorals que ho permetrien.

Progressistes-SDP en proposem al nostre programa electoral, sabent que la nostra proposta ha de passar per una reforma dels articles 50 i 52 de la Constitució.

Defensem doncs l’obertura durant la propera legislatura d’un procés adreçat a reformar la Constitució per reforçar-la.

Es tracta d’obrir la porta cap a una gran deliberació nacional.

Val a dir que el resultat no ha pas d’alterar bona part de la Constitució vigent.

Hem de reforçar la democràcia, mantenir el seny i preservar l’equilibri institucional.