Potser alguns consideren que set llistes són excessives per a un país com el nostre. Tanmateix, només representen sis de les principals ideologies polítiques existents. Examinem-les, en vista al #EG7A, amb la Wikipedia a la mà.

La ideologia reformista, representada per Demòcrates, és una tendència política partidària de la transformació progressiva de la societat capitalista dins el marc de les institucions vigents. Un reformista és en realitat un antirevolucionari.

En canvi, el progressisme, representat per Progressistes – SDP, és una corrent política, on es defensen idees considerades «avançades», sobretot aquelles orientades cap al desenvolupament de l’Estat del benestar, la defensa dels drets civils i certa redistribució de la riquesa. Persegueix el progrés integral de l’individu en un ambient d’igualtat, llibertat i justícia.

El socioliberalisme, representat per d’Acord, és un corrent que se centra en el desenvolupament individual i material de les persones en el marc de les seves interaccions socials. Defensa la justícia social i considera que la llibertat no es caracteritza tant per la falta de restriccions com per la capacitat d’actuar.

El conservadorisme, representat per Terceravia, és una ideologia política que afavoreix els valors tradicionals, és a dir, els usos i costums, com els religiosos o els nacionals. Els conservadors intenten preservar l’statu quo, tot i que alguns intenten tornar als valors d’una època anterior.

El populisme, representat per AS, és un terme polític imprecís per designar posicions ideològiques heterogènies, fetes de «promeses a la ciutadania tenint la certesa que no es podran complir». Destaquen pel seu rebuig dels partits tradicionals, i se situen «enllà de les ideologies, que totes han fracassat». Els problemes i fracassos són atribuïts als vicis dels «altres», Europa en aquest cas.

La democràcia cristiana, que representa UPA, és un moviment conservador quant als temes de moral pública i tradició, i alhora força d’esquerra per les seves actituds comunitaristes, com la reducció de la pobresa, l’establiment d’un sistema de benestar, i la restricció necessària de les forces del mercat.

Vist així, posar-los a tots en el mateix sac no és fàcil. Tanmateix, convé recordar que les idees de cada formació, la seva ideologia, poden cristal·litzar en forma de decisions legislatives, d’obligat compliment per a tothom.