Iago Andreu

Raimon Martínez-Fraile ADJUNT A LA PRESIDÈNCIA D’AC HOTELS I ASSESSOR DE TURISME DEL PS 

Des de 1983, en què va assumir la presidència del Patronat Municipal de Turisme de Barcelona, la vida de Raimon Martínez-Fraile ha estat molt lligada al món del turisme. Seva va ser l’aleshores esbojarrada idea de convertir Barcelona en un referent del turisme mundial i l’èxit del projecte va certificar la destresa de Martínez-Fraile en un àmbit massa sovint governat per l’olfacte i no per la ciència, tal com a ell li agrada remarcar.

En els últims anys ha estat secretari general de Turisme d’Espanya quan José Montilla era ministre d’Indústria i delegat de la Generalitat a Madrid, quan Montilla ja era president. Martínez-Fraile es dedica ara a les conferències i al sector privat, des del càrrec d’adjunt a la presidència d’AC Hotels. Dijous passat va ser al Centre de Congressos d’Andorra la Vella en un col.loqui organitzat pel Partit Socialdemòcrata. 

–¿On posaria l’èmfasi per rellançar el turisme a Andorra?

–Andorra ha de fer un pas endavant. Té una economia basada en el turisme, el comerç i el sector financer i ha de jugar un paper important a escala internacional si és capaç de reconvertir-se en un lloc on es pensin accions de futur de cara al desenvolupament econòmic global. Amb això hi ha exemples: Davos és un referent mundial, ¿per què no pot ser-ho Andorra?

–Els recursos de Davos deuen ser força superiors als d’Andorra…

–Davos té un hotel de cinc estrelles, un de quatre estrelles, un aparthotel de luxe i la resta són de tres estrelles. L’aeroport més proper a Davos està a més de dues hores i l’estació de tren, a dues hores i mitja. A Davos no hi ha heliport i els helicòpters aterren al camp de futbol. La majoria dels que hi van, hi van en cotxe. El 1984 Barcelona va passar a ser líder de turisme de reunions i no teníem palau de congressos. La gent no demana grans infraestructures, sinó que vol que un cop feta la reunió, es puguin fer moltes coses, i Andorra això ho té.

–Però Suïssa és un país més gran i molt més potent.

–Suïssa no té res a veure amb Davos. El Govern suís encara no s’ha assabentat que a Davos se celebra la reunió internacional cada any. Els primers anys ni tan sols hi assistien membres del Govern suís. I Andorra sí que té un Govern al darrere, que ha de ser actiu i capaç de crear tot això.

–Posi’m un exemple del que ha pensat per a Andorra.

–Andorra és un petit país, el més gran dels petits, però pot tenir un lideratge mundial si es visualitza com un lloc de trobada d’idees. D’idees econòmiques, perquè fonamentalment és un país de comerciants, d’objectes i de diners, però comerciants en definitiva. Per tant, té tota la base per poder ser un laboratori d’idees. Això és el que ara es demana a escala mundial. El meu somni, fruit de llargues converses amb Jaume Bartumeu, és que Andorra es pot transformar, amb la seva dimensió i amb la seva capacitat, en un ens de futur i la pregunta no és què pot aconseguir Andorra de la resta del món, sinó què pot aportar Andorra als altres.

–¿I tot això té alguna relació directa amb el turisme?

–Sí, perquè requerirà llits per dormir, restaurants per menjar, botigues per comprar, llocs per esquiar… No es tracta de canviar la infraestructura, sinó de trobar com això que Andorra ja té ho pot vendre millor donant, al mateix temps, un servei. I la meva proposta és fer d’An-
dorra un centre de reflexió.

–¿Es tracta de buscar la seu d’un organisme internacional?

–Ja en tenen un, la Fundació Themis, un observatori de reflexió sobre el turisme a escala mundial i estic convençut que el 90% de les persones d’Andorra ni el coneixen. Aquest fòrum sobre el turisme s’ha de transformar en un lloc que provoqui punt de reflexió, no de reunió. No pretenguin ser un centre de reunions, perquè tenen molta competència, Barcelona, per exemple, els farà molta competència i si pot, els enfonsarà. Han d’oferir un valor afegit, el d’un entorn extraordinari on es pot reflexionar amb calma i tranquil.litat.

–¿I si parlem d’anar a captar turistes a la Xina?

— Anar a buscar turistes xinesos és una bajanada. Una de les conferències que faig i que més èxit té és una titulada El turismo chino es un cuento chino. A Espanya tenim 20.000 turistes xinesos i 16 o 17 milions de britànics. ¿Qui hem de cuidar? ¡Els britànics!

–Aquí l’etern debat és sobre le turisme de qualitat. ¿Què en pensa?

–Andorra pot fer una oferta diferenciada i d’alta qualitat. El que cal és que s’ho creguin els andorrans, que de vegades tinc la impressió que no s’ho creuen prou. Un amic italià empresari em deia que si per començar un negoci has de començar a gastar, malament. Has de pensar quin client vols i quina imatge has de donar per tenir-lo.

–¿Com es forja la imatge?

–No és a base de publicitat, sinó d’aconseguir que la gent et miri perquè estàs fent alguna cosa. Andorra s’ha de fer coneguda i ha de fer un pas endavant per demostrar que existeix. Donar-se a conèixer no es fa a base de campanyes de publicitat, perquè, per tenir efecte, el seu cost seria inassumible. Es fa a base de promoció, que és un concepte diferent, vol dir fer coses per les quals els altres t’estiguin agraïts. Andorra ha de trobar com ser un centre de referència, d’intel.ligència i de reflexió.

–¿És important tenir dades fiables per endegar aquest procés?

–Sí. Una de les característiques del turisme espanyol és que és el més científic. El món del turisme té un gran perill i és que moltes vegades es prenen les decisions per olfacte i jo fa molts anys que predico que les decisions s’han de prendre d’una manera molt més seriosa, amb coneixement. Fa més de 40 anys que a Espanya tenim l’Institut d’Estudis Turístics que emet les estadístiques més fiables. Aquestes estadístiques permeten al sector empresarial posar en marxa les iniciatives.

–¿Cal un Institut d’Estudis Turístics Andorrà?

–És una de les coses que no entenc que avui Andorra encara no tingui i confio que Jaume Bartumeu inclourà aquesta proposta al seu programa. Si no, les decisions es prenen sense rigor. ¿Sobren o falten places hoteleres a Andorra en aquest moment? Vostè pot dir que en sobren i jo puc dir que en falten, però, ¿sobre què ens basem? ¿Sobre els nivells d’ocupació d’ara, de fa un any, de l’any que ve? La gràcia de l’Institut d’Estudis Turístics és que les seves dades es remunten a 40 anys enrere, perquè l’estadística és inexacta i és més fiable com més llarga és la sèrie. Andorra, per la seva dimensió, té una capacitat per fer aquestes estadístiques molt ajustades, molt més que a Espanya. Fer estadístiques de turisme a Barcelona, que té un milió i mig d’habitants, és molt més difícil que fer-les a Andorra, i les estadístiques de turisme a Barcelona són clavades. Aquesta fotografia exacta ha de servir per determinar les inversions de futur.