El candidat del PS, Jaume BARTUMEU va ser a Madrid el passat 26 de gener del 2009, acompanyat per l’equip de l’Oficina del Candidat per a matenir reunions amb la direcció del PSOE.
Durant el matí, l’equip de l’Oficina del Candidat va mantenir una reunió de treball amb responsables econòmics i de comunicació del PSOE.
Per la seva banda el candidat socialdemòcrata va mantenir dues reunions a la seu del PSOE, al carrer Ferraz de Madrid.
Al final del matí, Jaume BARTUMEU es va reunir amb Elena VALENCIANO, Secretària de Política Internacional i Cooperació de la Comissió Executiva Federal del PSOE i diputada per Madrid.
Aquesta reunió va servir per repassar la situació actual de les relacions d’Andorra amb la Unió Europea, en la perspectiva de la renovació, el juny vinent, del Parlament Europeu i, a continuació de la Comissió Europea.
Jaume BARTUMEU va exposar a Elena VALENCIANO que la proposta d’un acord d’associació amb la Unió Europea, que defensem els socialdemòcrates cada cop és més àmpliament acceptada pels sectors econòmics i la societat civil andorrana.
Tant és així que la ministra d’Afers Exteriors d’Andorra va fer recentment declaracions a la premsa reconeixent el que fa cinc anys que diu el PS: que l’acord de cooperació que va signar el govern liberal és buit de contingut i no suposa cap avenç important pel treball dels joves i dels professionals andorrans a Europa ni permet tampoc a les empreses andorranes treballar i comerciar des d’Andorra amb la Unió Europea.
A l’hora de dinar, Jaume BARTUMEU es va reunir amb José BLANCO, vicesecretari general del PSOE, que el va rebre al seu despatx en acabar la roda de premsa posterior a la reunió de la Comissió Executiva Federal del PSOE.
Ambdós dirigents van comentar la situació política d’un i l’altre país i van examinar les perspectives de col·laboració futura.
Del conjunt de les reunions mantingudes per Jaume BARTUMEU i el seu equip a Madrid es pot afirmar que la pretensió del candidat liberal, Albert PINTAT, de demanar al Govern espanyol l’inici d’una negociació per avançar en un conveni de doble imposició és una barbaritat tècnica i política en la mesura que els convenis de doble imposició exigeixen com a requisit previ indispensable que cadascuna de les parts disposi d’una normativa fiscal homologable. No cal dir que no és el cas d’Andorra avui.
