Aquesta setmana hem pogut saber algunes dades relacionades amb la importància de la inversió estrangera a Andorra. Ha hagut de ser arran de la pregunta del president suplent del grup liberal al Consell, Jordi Gallardo, que finalment el Govern ha estat obligat a deixar anar alguna d’aquestes estadístiques que guarda tancades a pany i forrellat, quan la seva obligació és que siguin públiques com mana la llei d’estadística oficial. No són totes les dades que ens agradaria per poder analitzar com cal l’evolució de la inversió estrangera, però sí que ens permeten fer-nos una idea de per on va la cosa i potser alhora entendre per què fins ara s’han estat amagant.
El balanç de 4 anys d’inversió estrangera entre el 2012 i el 2015 és el següent: 714 negocis creats per inversió estrangera que han creat 902 llocs de treball, i 242 negocis adquirits per inversió estrangera que han creat 140 llocs de treball. En total 956 negocis per 1.042 llocs de treball. No gaire més d’un lloc de treball per cada negoci, és a dir, que bàsicament estem parlant d’autònoms treballant pel seu propi compte i no pas assalariats. Estem lluny de les promeses que va fer el Govern quan va contractar, a cop de milions d’euros, els consultors de Monitor Group per pilotar tot el procés de l’obertura i de captació d’inversions estrangeres.
Tampoc sembla que tota la inversió que s’ha fet en la iniciativa Actua i els diversos clústers que s’han anat creant, seguint l’estratègia establerta per Monitor, hagin donat gaires fruits. No parlem tampoc de les diverses missions comercials, presentacions luxoses, i viatges diversos de ministres arreu del món per captar inversors. Els pocs més de 1.000 llocs de treball creats representen un paupèrrim 3% del nombre d’assalariats del país, i no han permès recuperar els gairebé 3.000 llocs de treball que s’han perdut des del 2011. Tampoc sembla que hagi repercutit en la massa salarial, doncs des que es va votar la llei d’inversió estrangera ha baixat 5%.
Finalment, dins de les estadístiques facilitades faltaria saber exactament quants diners públics s’han invertit per atraure aquests 956 negocis, i quin pes tenen dins de l’economia nacional, que finalment és el que realment importa, i com demanaven també les empreses de ràting com S&P. Quan veiem que a Catalunya al 2015 s’han batut rècords d’inversió estrangera, amb gairebé 5.000 milions d’euros que representen un 57,8% més que al 2014 segons les dades del Ministeri d’Economia espanyol, el govern de DA s’hauria de demanar què no acaba de fer bé.
Podríem trobar-hi diverses explicacions que van des de la inseguretat jurídica que provoca certa subjectivitat en les autoritzacions com vam poder veure en el cas de l’Institut Marquès, a la degradació de la situació financera arran del cas BPA que ha tirat enrere negocis com el del Túnel de Vent. Però crec que la principal dificultat resideix encara en les nostres relacions amb Europa i la nostra participació en el mercat únic europeu. Com ja es va dir al moment de l’aprovació de la llei i hem repetit des de SDP moltes vegades, si no fem aquest pas definitiu que expandeixi el mercat al qual es poden adreçar les empreses des d’Andorra, no serem capaços d’atraure inversors seriosos.
Mentre els inversors estrangers només es puguin repartir el mercat interior amb les altres empreses nacionals, no tindrem una inversió estrangera significativa i important. I aquí, a pesar dels convenis de no doble imposició, el més calent encara està a l’aigüera.
