La globalització, crisi i respostes

Autor:
Font:
Publicat el: 31 de Juliol de 2008

Diari Mes Andorra  

Jaume Bartumeu 

L’11 de juliol, vaig assistir a Barcelona a la Jornada de debat organitzada pel Fòrum Progressista Global i el Grup Socialista del PSE al Parlament Europeu. Globalització, crisi i respostes era el temari de la jornada.

Tal com va exposar a la presentació l’eurodiputat Josep Borrell, president del Fòrum Progressista Global, «la globalització no és un procés ideològicament neutre, sinó el resultat d’una manera d’entendre les relacions socials i econòmiques lligades als principis liberals».

Efectivament, la globalització està molt lligada als principis liberals, resumits sintèticament en el Consens de Washington. Un conjunt de principis que plantegen la liberalització del comerç i les finances, la privatització d’empreses públiques i l’eliminació d’ajudes socials i l’obertura a la inversió exterior. Per als defensors d’aquest model neoliberal, els resultats són molt positius. Afirmen que permeten -tant als països en desenvolupament com als desenvolupats- beneficiar-se de les economies d’escola i de més eficiència en la producció i el comerç. Tanmateix, com digué el bon amic Borrell, «una anàlisi més en profunditat mostra que s’estan produint augments significatius de les desigualtats a tots els nivells: entre règims, entre països i dins dels països». I segueix dient Borrell: «…hi ha signes que està augmentant l’economia informal i el tràfic de persones i que no s’adopten les mesures suficients per combatre els riscos del canvi climàtic».

És ben evident que aquest no és el model de globalització que els partits socialistes, socialdemòcrates i les forces progressistes desitgem. Aspirem a aconseguir un món més integrat, tant a nivell econòmic com social, però la situació actual assenyala que la integració econòmica i la cohesió social no evolucionen al mateix ritme. D’això es va parlar a Barcelona, amb ponents tan prestigiosos com Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra; Nicolas Schmit, ministre delegat d’Afers Estrangers i d’Immigració de Luxemburg, i Robert Goebbels, vicepresident del grup socialista al Parlament Europeu. Es va comentar així que institucions com el Banc Mundial i l’Organització Internacional del Treball (OIT) han entès que ni el comerç ni el coneixement per si sols porten automàticament una reducció de la pobresa. La manera més eficaç de reduir la pobresa és atacar-la directament. Perquè una economia sigui capaç de crear més i millors llocs de treball hem de combinar més obertura i més solidaritat al mateix temps. Hem d’eliminar el vell proteccionisme en la instal·lació d’empreses de capital estranger però, al mateix temps, ens cal desenvolupar nous instruments de solidaritat per fer front a les desigualtats i a l’empitjorament de les condicions de treball. L’objecte de la trobada va ser no només posar de manifest els efectes nocius d’aquest model de globalització, sinó proposar possibles solucions i alternatives.

pdf3.jpg