La que havia de ser una sessió de consell híbrida –mitja de control a l’executiu, mitja per debatre iniciatives legislatives– però de força tràmit, va assolir un dels consensos més sòlids i clars de tota la legislatura.
La indignació de tots els grups de la cambra i del Govern pel fet que l’aprovació de la rebaixa de l’impost general indirecte (IGI) per a alguns sectors específics del teixit empresarial (les estacions, Caldea i Naturlandia, activitats de naturalesa cultural i el transport públic) no es traduirà en un abaratiment dels preus, de les tarifes. Malgrat el profund malestar evidenciat a l’hemicicle, i l’avís del ministre de Finances, Jordi Cinca, que si la reducció impositiva no suposa un benefici per al consumidor final “s’actuarà en conseqüència”, la modificació es va aprovar amb els dos únics vots en contra dels representants del grup mixt presents a la sala.
Els parlamentaris van debatre la sisena modificació de l’IGI des que va entrar en vigor. Cinca va insistir que els canvis són normals en un impost d’aquesta naturalesa i va dir que “s’ha superat amb normalitat la implementació” del tribut. Els canvis proposats eren diversos. Per simplificar l’aplicació de l’impost en alguns casos, per evitar greuges comparatius en d’altres i, especialment, per intentar resoldre el forat que ha permès que les entitats bancàries paguin menys del que el Govern preveia quant a imposició indirecta i establir un nou tipus per als sectors específics que clamaven per una davallada de la competitivitat. Les estacions d’esquí han estat les promotores de l’enrenou. Durant un temps s’han beneficiat d’un gravamen de l’1% i al final queda en el 2,5%, on se situen els altres operadors, dos punts per sota del tipus general.
Crítiques
Els grups i el Govern van mostrar el seu enuig pel fet que d’una manera o altra els operadors econòmics beneficiats amb el nou gravamen no han mostrat cap intenció d’abaixar preus. El president del grup mixt, Jaume Bartumeu, va ser el més contundent, mentre que el director general de Caldea, Miguel Pedregal, va ser, sense ser a la sala, qui més estopa va rebre. L’executiu del termolúdic havia reconegut públicament fa uns dies que la rebaixa de l’IGI no tindrà una traducció en les tarifes. I que servirà per incrementar el marge d’explotació de l’empresa. Tots els parlamentaris, inclosa la demòcrata Meritxell Mateu, van treure foc pels queixals.
Bartumeu va lamentar “el tracte de favor” a les estacions, de qui en va lamentar la pressió exercida per assolir un “privilegi” que causa “desigualtat” i trenca, a parer seu, el principi de neutralitat. El grup mixt va ser l’únic que es va oposar als canvis perquè els beneficis que comportaran “aniran a parar a les caixes de les empreses o a les butxaques dels seus accionistes” i no a les arques de l’Estat, que veurà minvat els ingressos. Justament, per no minvar-los més, Cinca va afirmar que no es podia incloure en la mesura el sector hostaler o de la restauració. El ministre va deixar clar que la voluntat en proposar la rebaixa impositiva era ajudar a la competitivitat dels sectors, criteri que també va compartir el socialdemòcrata David Rios, i que es traslladés la rebaixa als consumidors. “La voluntat política ha de tenir un seguiment després en la seva aplicació pels operadors econòmics. Estarem atents i actuarem en conseqüència en el cas que no sigui així”, va dir Cinca.
El Govern fixa els preus del transport públic. I tindrà en compte la rebaixa impositiva a l’hora de tornar-los a establir. I també preveu promoure en breu una trobada, especialment amb les estacions, per, suposadament, tibar-los les orelles. Mateu també va ser prou explícita: “Al nostre país encara no s’ha entès que l’IGI és un impost sobre el valor afegit. La rebaixa es fa per abaratir preus i incentivar el consum, no per incrementar el marge de negoci.” I encara més: “La reducció ha de suposar una rebaixa de preu o com a mínim que aquests no s’apugin el 2015. En cap cas un benefici per a l’operador, sinó per al consumidor.” Mateu va arrencar ahir el consens que no sempre destil·la.
INFORMACIÓ, SÍ: ESCARNI PÚBLIC, NO
Un dels punts de l’ordre del dia que més es van allargar ahir va ser la pregunta feta pels socialdemòcrates al Govern. L’executiu fa mesos que no lliura una informació sol·licitada pel grup que presideix David Rios amb relació als contractes d’assessors i persones que tenen una relació especial. Després de mesos de silenci, el cap de Govern, Toni Martí, va assegurar ahir que no hi ha cap problema perquè la consellera sol·licitant de la informació (Mariona Gonzàlez) pugui “visualitzar-la” però seguint l’establert, suposadament, per l’Agència de Protecció de Dades (APDA) de no publicitar la informació sensible i confidencial ni cedir-la a tercers. Martí va acusar el PS d’haver fet “escarni públic” en una anterior ocasió.
