El grup mixt s’ha mostrat força crític amb la reforma legislativa de la Justícia tramitada pel Govern al Consell General. En concret, la bancada que encapçala Jaume Bartumeu denuncia que els dos textos (modificació de la Llei qualificada de la Justícia i la Llei de procediments judicials) presenten aspectes que són contraris, al seu entendre, a la Constitució. Per això han presentat un total de 50 esmenes (40 i 10 respectivament) tot i que cap d’elles modifica el fet que només amb el títol de bàtxelor en Dret es pugui accedir al càrrec de batlle.

Justament, un dels punts que, a parer del grup mixt, toparia amb les disposicions marcades a la Carta Magna sí que fa referència a la figura tant dels batlles com dels magistrats. Es tracta de la possibilitat de nomenar-ne alguns “de reforç” i per un període d’un any. Des del grup es denuncia que això va en contra de la Constitució, ja que aquesta, en el seu article 90.1, especifica que “tots els jutges, independentment de la seva categoria, seran nomenats per un mandat renovable de sis anys entre les persones titulades en dret que comptin amb l’aptitud tècnica per a l’exercici de la funció jurisdiccional”.

Els parlamentaris de la bancada mixta també han modificat punts dels dos texts que, entenen, poden afectar l’article 10 de la Carta Magna –dret a un procés degut substanciat per un tribunal predeterminat per llei– com ara les competències dels batlles de guàrdia.

Altres canvis proposats al text afecten les atribucions, al seu parer excessives, que es dóna al Consell Superior de la Justícia. Un aspecte que, denuncien, gri-nyola és la possibilitat que els seus membres tinguin “sense cap límit aparent” la postestat de fixar les seves retribucions. El grup també reclama clarificar sota quines condicions els batlles i els tribunals podran accedir a les dades dels ciutadans. S’accepta que ho han de poder fer per garantir el correcte funcionament de la Justícia, però es volen establir unes salvaguardes per protegir els drets dels afectats.