El Grup parlamentari mixt ha presentat quaranta esmenes al projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de la Justícia i deu esmenes a la Llei de procediments judicials.
Jaume Bartumeu veu problemes d’inconstitucionalitat en moltes disposicions proposades pel Govern
En diversos articles del projecte presentat pel govern Martí per a modificar la llei qualificada de la Justícia apareixen unes atribucions al Consell Superior de la Justícia que s’han volgut esmenar.
Tal és el cas de l’esmena sisena que vol impedir que els membres del Consell es puguin auto-fixar les seves retribucions sens cap límit aparent.
L’esmena vol deixar assentat que cal una harmonització amb la resta de la funció pública i que les retribucions han d’anar d’acord amb la categoria assignada i dedicació esmerçada.
Com sigui que el règim dels membres del Consell no és el de dedicació exclusiva, es considera així que no poden rebre un sou sinó que només han de percebre dietes.
S’ha esmenat (esmena dotzena) així mateix un article que atribueix als batlles i als Tribunals un accés generalitzat a dades sensibles.
Les esmenes presentades també van en la línia –és el cas de la 21a– d’evitar la competència expansiva que es deriva de l’atribució general de competència al Tribunal unipersonal del Batlle per a jutjar dels delictes majors.
A l’entendre del nostre grup parlamentari, les garanties constitucionals a un procés degut podrien quedar malmeses si el Tribunal unipersonal del Batlle jutjant en Ordenança Penal pot jutjar fins i tot els delictes majors.
Per això es proposa limitar el procediment d’ordenança penal a les contravencions i els delictes menors.
Un altre aspecte força preocupant és la pretensió d’introduir la figura de batlles i magistrats “de reforç”, nomenats discrecionalment i per un període d’un any.
L’esmena vint-i-quatrena planteja un redactat alternatiu per a impedir aitals nomenaments.
La Constitució estableix (Article 10) el dret a un procés degut substanciat per un Tribunal predeterminat per la llei.
Aquest dret fonamental al Jutge predeterminat per la llei, no solament s’ha de respectar en el moment en què hom és objecte de judici, sinó en el moment de legislar en matèria d’administració de justícia, tant orgànica com processal. Serà doncs contrària a la Constitució tota norma que permeti que un determinat acte jurisdiccional sigui fet per un jutge o tribunal no predeterminat per la llei, sinó determinat per altres vies que les legalment fixades. La normativa ha de contenir mecanismes d’atribució de competència predeterminats de manera general, cosa que exclou tot altre mecanisme d’atribució que sigui a discreció dels òrgans de govern de l’administració de justícia. Només es compleix amb l’exigència del jutge predeterminat a través de nomenaments previs de persones en llistes predeterminades i fixes, en un ordre inamovible.
Si el Consell Superior de Justícia, o el President d’un Tribunal o altre òrgan o persona, pot escollir lliurement entre vàries persones concretes amb càrrec de jutges o magistrats, aquells a qui s’ha d’atribuir el coneixement d’una causa concreta o jutge ad hoc s’està vulnerant l’article 10 de la Constitució. Les modificacions proposades en els projectes de llei de modificació de la Llei Qualificada de la Justícia i de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, que permetin l’atribució de causes sense respectar l’article 10 són inconstitucionals.
En el text de la modificació de la Llei Qualificada de la Justícia i de la Llei Transitòria de Procediments Judicials es parla en molts articles de suplència, substitució i reforç, i de Batlle i Magistrat de substitució i reforç. Però no es defineix l’abast d’aquelles condicions.
Convé definir qui pot ostentar aquests càrrecs i el procés de designació, que ha de ser per torn rigorós i no pas deixat a la discrecionalitat del Consell Superior de la Justícia.
Per tot això proposem suprimir qualsevulla referència als nomenaments de reforç.
S’han presentat així mateix vàries esmenes per a eliminar la possibilitat de nomenar batlles o magistrats per un curt període, que seria inconstitucional en contravenir el que estableix l’article 90.1 de la Constitució: “Tots els Jutges, independentment de la seva categoria, seran nomenats per a un mandat renovable de sis anys, entre persones titulades en Dret que comptin amb aptitud tècnica per a l’exercici de la funció jurisdiccional.”
D’altra banda mitjançant les esmenes divuitena i quarantena volem suprimir un article (el 29) i una Disposició final (la setena) que pretenen atribuir al Govern amb la col·laboració del Consell Superior de la Justícia la competència per a definir i implantar serveis judicials quan l’article 86 de la Constitució estableix una reserva de llei en matèria de procediments i doncs no es pot fer per via reglamentària.
Els problemes d’inconstitucionalitat també apareixen al projecte relatiu a la llei transitòria de procediments judicials, a la qual el nostre grup parlamentari ha presentat deu esmenes.
De manera especial les esmenes cinquena (relativa a l’article 9), sisena (de modificació de l’article 10) i setena (de modificació de l’article 11) van destinades a evitar vulneracions a l’article 10 de la Constitució.
Tot el que pot propiciar la vulneració de l’article 10 de la Constitució, és a dir el dret al jutge predeterminat per la llei, és inconstitucional.
Tal és el cas de la redacció de l’article 33, que esmenem, quan permet que es nomeni jutge ad hoc en el cas de Batlle suplent i de reforç ja que aquests no estan en cap llista predeterminada.
El nomenament a un càrrec de Batlle o Magistrat ha de ser mitjançant un torn preestablert i invariable. Són totalment fora de lloc les expressions utilitzades en la Memòria justificativa i econòmica del Projecte de llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials que diu que s’ha de temperar els torns perquè tenen conseqüències implacables (pàg. 8) i que tenen una severa limitació a les potestats del president de la Batllia i desincentiva els batlles de canviar de Secció. Però més enllà de la consideració desfavorable que ens mereixen aquestes expressions, el que és evident és que propicien la inconstitucionalitat.
A l’article 19, que és objecte de la nostra esmena novena, sorgeix un problema important: el de l’atribució del coneixement d’un fet eventualment delictiu a un jutge concret. És molt delicat i ha d’estar envoltat de garanties (torna a aparèixer la importància de l’article 10.1 de la Constitució). Aquí, es tracta de l’extensió de les competències del batlle de guàrdia, i perquè la regla sigui més clara caldria garantir la seva competència respecte dels delictes comesos durant aquella, excloent els de caràcter permanent iniciats amb anterioritat. D’aquesta manera, s’evitaria qualsevol sospita de selecció del jutge competent “a la carta”.
(Veure el comunicat en format pdf)
(S’acompanya còpia de les esmenes entrades al Registre del Consell General el 4 d’abril del 2014 amb el núm. 0272, 0273 i 0274)
Andorra la Vella, 6 d’abril del 2014