El Grup Parlamentari Mixt va informar ahir de la presentació de 40 esmenes al projecte de llei de modificació de la llei qualificada de la justícia, així com deu esmenes a la llei de procediments judicials. El president del grup parlamentari, Jaume Bartumeu, va plantejar «problemes d’inconstitucionalitat en moltes disposicions proposades pel Govern».

El grup parlamentari considera que apareixen al projecte de llei unes atribucions al Consell Superior de la Justícia que s’han volgut esmenar, com impedir que els membres del Consell es puguin autofixar les seves retribucions sense cap límit. L’esmena vol deixar assentat que cal una harmonització amb la resta de la funció pública i que les retribucions han d’anar d’acord amb la categoria assignada i dedicació esmerçada.

Bartumeu recorda que la Constitució estableix a l’Article 10 el dret a un procés degut substanciat per un Tribunal predeterminat per la llei. Per tant, han esmenat l’article que pretén introduir la figura de batlles i magistrats «de reforç», nomenats discrecionalment i per un període d’un any.

D’altra banda, també s’han esmenat els articles que pretenen atribuir al Govern amb la col·laboració del Consell Superior de la Justícia la competència per a definir i implantar serveis judicials, «quan l’article 86 de la Constitució estableix una reserva de llei en matèria de procediments i per tant no es pot fer per via reglamentària», van exposar.

Nomenaments ‘ad hoc’/Paral·lelament, els problemes d’inconstitucionalitat també apareixen al projecte relatiu a la llei transitòria de procediments judicials, a la qual el grup ha presentat deu esmenes. Tot el que pot propiciar la vulneració de l’article 10 de la Constitució, és a dir el dret al jutge predeterminat per la llei, és inconstitucional.

És el cas de l’article 33 que permet que es nomeni jutge ad hoc en el cas de Batlle suplent i de reforç ja que aquests no estan en cap llista predeterminada. «El nomenament a un càrrec de Batlle o Magistrat ha de ser mitjançant un torn preestablert i invariable», plantegen. També han esmenat l’article que atribueix el coneixement d’un fet eventualment delictiu a un jutge concret. «Aquí, es tracta de l’extensió de les competències del batlle de guàrdia, i perquè la regla sigui més clara caldria garantir la seva competència respecte dels delictes comesos durant aquella, excloent els de caràcter permanent iniciats amb anterioritat». D’aquesta manera, s’evitaria qualsevol sospita de selecció del jutge competent «a la carta», assegura el grup mixt.