Jaume Bartumeu

El mes d’abril es va celebrar un any més a Andalusia, però també arreu on la comunitat d’origen andalús és present i manté els lligams amb les seves arrels, la Feria de Abril.

El diumenge 20 d’abril, al migdia, vaig acudir a Sant Julià de Lòria, amb Jordi Lorente, Josep-Lluís Donsion, Rossend Areny i altres companys del comitè local, als actes que celebrava la comunitat andalusa d’Andorra per a mantenir les seves tradicions culturals.

La vigília s’havia celebrat a la Casa d’Andalusia de Lleida un homenatge al dirigent socialista andalús Alfonso Perales, que va morir prematurament i inesperadament el desembre del 2006. Alfonso Perales va ser conseller de Governació de la Junta d’Andalusia i, posteriorment, diputat per Cadis al Congrés dels Diputats a Madrid. Era, també, membre del Comitè Executiu del PSOE, encarregat de la política autonòmica.

El febrer de l’any 2004 ens vam conèixer a Andorra. La nostra companya i amiga comuna Teresa Cunillera –diputada per Lleida al Congrés i avui vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats– el va acompanyar a Andorra per a participar en un acte adreçat a la Comunitat andalusa del Principat, abans de les eleccions generals i autonòmiques que s’havien de celebrar el març del 2004. Em van fer l’honor de poder obrir aquell acte i donar- los la benvinguda a Andorra tot i agraint a la comunitat andalusa d’Andorra la seva aportació al creixement i progrés del nostre país.

Quatre anys després, pel que vaig llegir al «Segre» del dia 19 d’abril, l’acte de Lleida va ser el primer homenatge que una comunitat andalusa, de fora d’Andalusia, feia en reconeixement al dirigent socialista difunt.

Modestament, sense cap mena de pretensió, m’afegeixo a aquest homenatge. Alfonso Perales fou una bona persona, un gran militant socialista i un ferm defensor de la convivència i l’intercanvi entre comunitats immigrades i nacionals, des del respecte i la solidaritat. Un exemple a seguir.