Enric Guinart
En la política, com en altres parcel.les de la vida, el món de les sensacions juga el seu paper. Segur que les previsions basades en percepcions tenen un índex de fiabilitat o confiança molt menor que les que se sustenten en fets reals. Però en certs moments, les sensacions aporten quelcom més interessant, parlen per si soles.
I recentment acabem de viure un d’aquells moments en què l’univers dels gestos, les mirades, l’entonació i l’ànim de les paraules resulten més cabdals que el missatge que se’n pugui desprendre de l’oratòria: el debat d’orientació política. Fa tot just uns deu dies, el cap de Govern, Albert Pintat, es presentava davant dels militants del seu partit en un congrés nacional que suposava el seu adéu a la presidència d’un partit que ell mateix reconeixia que no se n’havia pogut ocupar. Però abans de cedir el seu càrrec a Enric Pujal, el lauredià va oferir un discurs enèrgic, convincent, carregat de sentiment, sense manies, amb les idees clares. No obstant això, uns dies després i en un teatre diferent, la Casa de la Vall, el cap de l’Executiu va oferir una imatge antagònica de la que havia mostrat davant dels seus: un discurs lineal, repetitiu, difús i tristot que, a més, el va entonar amb poca força tot i reclamant un optimisme i confiança quan de les seves paraules se’n desprenia desil.lusió i desconfiança. No sempre es pot rendir al 100% i potser Pintat s’estava reservant per a la sessió de divendres per afrontar un cara a cara amb el líder de l’Alternativa, Jaume Bartumeu. Més lluny de la realitat, el debat entre l’un i l’altre va ser la prova que el defalliment del cap de Govern era quelcom més que una mala jornada. Val a dir que Pintat se les va haver de veure amb el millor Bartumeu de la legislatura, amb un discurs contundent, ben estructurat i amb propostes clares. Sigui com sigui, donava la sensació que l’actitud de Pintat responia a la d’una persona conscient que estava davant del seu últim debat d’orientació política com a cap de Govern, d’una persona que ja assumia que no optarà o no serà reelegit com a candidat dels liberals per als comicis del 2009. Això sí, les sensacions també poden ser errònies.
