El veto als joves a debatre sobre l’avortament

Autor: EDITORIAL
Font: EL PERIÒDIC D'ANDORRA
Publicat el: 10 de Març de 2014

Els joves no podran debatre sobre l’avortament, un tema que està d’actualitat i que necessita d’una reflexió constant per analitzar les diferents opinions davant un tema que aixeca manifestacions sovint massa apassionades. I és que en definitiva es tracta del dret de les dones a tenir o no un fill.

Un exemple el tenim molt a prop, a Espanya, on el debat és viu: el bisbe d’Alcalá de Henares va comparar els avortaments que es practiquen a Espanya amb l’holocaust. Deixant idees d’altres temps, no és pot amagar en un calaix aquest debat que està al carrer com si no existís. A Andorra també s’hi debat, entre les associacions i al parlament, on la majoria de DA ha considerat que no és el moment per legalitzar determinats supòsits i que la realitat institucional no aconsella a dia d’avui avançar en la interrupció voluntària de l’embaràs.

La proposició de llei que més suport va aconseguir entre els escolars que participen en la preparació de la dotzena edició del Consell General de Joves va ser precisament sobre l’avortament: «Fins ara Andorra no ha regulat l’avortament. Però la societat andorrana ha anat evolucionant. Per això creiem necessari tornar a considerar la regulació de l’avortament en uns casos concrets», van consensuar els escolars. La comissió legislativa d’Educació i Cultura (que actua com a jurat), va desestimar el text per a la regulació de l’avortament argumentant que regular l’avortament és un tema ja tractat i que va en contra de la Mitra, amb el lògic disgust de l’oposició, que evidentment estava a favor. Es pot parlar de censura als joves. És un tema ja tractat, sí, però a nivell dels polítics. Com ho són altres que s’han debatut o que es debatran en el Consell de Joves. Però aquest és delicat i no agrada, segons DA. Es tracta d’un error, perquè en democràcia tot és pot parlar. El missatge que s’ha enviat als escolars és una prohibició que no ajuda a que els joves vegin els polítics i la política com a estàndards del diàleg.