Destaca el bon tarannà del cònsol major, jordi mas, però discrepa amb contundència de la intensitat amb què la majoria d’UP-DA està governant la parròquia des de fa més de dos anys. Mig acostumada, mig resignada afronta l’entrevista després d’haver rebut algun cop de fuet en forma de sàtira al carnaval. Assegura que és més de la broma del que alguns es pensen. Fa sis mesos que ha estat mare i, amb mirada serena, dispara amb bala contra el pecat més visible que detecta en la majoria comunal d’Encamp: la manca de motivació.

Com va amb Jordi Mas?
Personalment, li posaria una nota com a persona molt diferent de la que li poso com a polític.

Què em diu, que li cau molt bé però que ho està fent fatal?
No he dit això. A part, tampoc no ho està fent fatal, perquè no és fàcil fer-ho bé en aquesta situació. Com a persona li poso una matrícula d’honor, perquè s’hi pot parlar i penso que té bona fe. Com a polític, n’admiro l’experiència que té i la capacitat de ne­gociació; però competències a ban­da, jo li retrauria aquesta inactivitat que està tenint el seu comú. Una mica és com si claudiqués. Li retrauria manca de lluita i no respectar el programa amb què es van presentar a les eleccions.

Mas s’escuda en les dificultats econòmiques del mandat quan se li apunta això.
Sembla que l’únic objectiu que té la majoria sigui reduir el deute, quan en canvi ells parlaven de reactivació econòmica i foment del turisme. Són coses que no hem vist. No podem excusar-nos durant quatre anys que no hi ha calés. Hi ha coses que no en costen i que es poden fer.

Per exemple…
Per exemple, la desviació, el vial extern de l’Ubach; fer-lo només de pujada els dies d’esquí i així els turistes de baixada passarien pel centre d’Encamp. Una altra cosa que estan fent molt malament és retallar serveis socials; ai­xò fa molt mal a les famílies. El problema és que no retallen allà on cal, que encara es podria. Ens ho gastem en publicitat o en comunicació.

I si la majoria no està fent tot el que pot, per què és?
Li donaré una opinió molt personal; suposo que se m’enfadaran i que portarà cua. Crec que els falta motivació. Han vist que les coses són complicades i han decidit aguantar com es pugui.

S’han rendit, em diu?
És la impressió que tinc i va per tota la majoria. No veig que sigui un grup ultramotivat. Vejam, no vull dir que tots estiguin totalment frenats, però hi veig manca de propostes, manca d’innovació i manca de motivació. Encara queda un any i mig i es poden fer moltes coses. Els veig com si estiguessin esperant a veure què passa i molt pendents del Govern. Fa quatre mesos que conversem sobre això i no es fa res més. Hi ha manca d’energia, fins i tot. És que al final els que fan la feina són els tècnics comunals.

I llavors per què anem a votar? 
Votem les persones que veiem més capacitades per canviar les coses, per innovar. Tinc una mania molt lletja, que és mirar de tant en tant els programes electorals, i mirant el de DA reia perquè res del que van prometre ho estan fent.

Canviem de tema. Té ‘terror’ a la comissió de festes del Carnaval?
No els tinc terror. Hi ha una molt bona relació i de fet penso que fan una feina excel·lent.

Aquest any li ha tornat a tocar el rebre amb algun comentari…
Però això és normal quan t’exposes públicament. És com funcionem a Encamp i penso que no hi ha cap mena de mala fe.

Vol dir que no es posen més amb vostè perquè la veuen molt seriosa?
Potser hi ha alguna cosa d’això, però sóc bastant de la broma. Potser tinc l’aparença de persona seriosa. No em deu estar di­ent antipàtica, no?

No… Hi ha gent que fa molta co­nya i hi ha gent que no, i potser van més contra vostè perquè pensen que es molestarà més.
Però hi ha hagut una evolució. El primer any vam rebre el Joan Sans i jo; ara, al Diari de carnaval s’han posat molt més amb DA tot i haver-nos dedicat alguna brometa a nosaltres. Ara ja no surto al calendari, m’han pres el lloc… Al final pensava, ‘també està bé que em dediquin tantes hores de feina i que pensin tant en mi.’

Tot i que alguna vegada es passin, no troba que és sa fer una mica de sàtira de tant en tant.
El problema que hem tingut a Encamp, de vegades, és que no hem sabut veure on hi havia els límits. Jo el primer any quan vaig veure que sortia en un calendari, el primer que vaig pensar és ‘ostres, que fort no?’, però quan em trobava a gent gran de la parròquia cap no em deia que allò fos de mal gust.

I què li deien?
‘Ui, a la nostra època era molt pit­jor!’, em deien tots. Em deien que llavors es denunciava la gent que no pagava els seus deutes i coses pitjors. Per a ells aquest humor és fluix i tot.

Parlem d’SDP per acabar. Vostè és molt de Jaume Bartumeu.
A veure, sóc de Bartumeu però també hem tingut les nostres enganxades.

El darrer cop que hi vaig parlar em va dir que no tenia ganes de tornar a ser candidat. Què en pensa?
Tornant una mica a qui és del Jaume i qui no, li recordo que tots els nous líders del PS eren del Jaume quan tenia el poder. Da­vant la pregunta si s’ha de tornar a presentar, fa tres anys que ho tinc clar: Jaume Bartumeu s’ha de tornar a presentar.

Doncs diu que no en té ganes…
És que ja no és qüestió de tenir-ne ganes o no tenir-ne: has de fer el que es decideixi en grup. I si no en té ganes, n’haurà de tenir [somriu]. Ara no és el moment de marxar. És la meva opinió.

Caram…
Pot fer coses bé o malament, però per mi és la persona més capacitada en el moment actual que estem vivint. Potser canviant coses, vam estar dos anys i ja vam veure on vam fallar. Per mi hauria de tornar, igual que perfils com els del Miquel Alís i de molts altres que no han de marxar. Els hauríem de veure a les comunals i a les generals.