Najat el Hachmi

Què fan tota aquella colla de nois i noies asseguts als bancs i parcs de l’Hospitalet? El dròpol, el ronso, s’arrosseguen pels carrers amb aire fatxenda sense treure profit dels millors anys de la seva vida, malgasten el temps no fent absolutament res.

Això és el que deu pensar Celestino Corbacho, a la vista de les seves propostes, llegides dissabte passat en aquest mateix diari, de restringir el reagrupament familiar. Solució: ¡que no hi siguin! A aquests ja no som a temps, legalment, de fer-los fora, però els fills d’immigrants a partir de 16 anys ja és massa tard per incorporar-se a la societat catalana. Els esborrem i prou, com fem amb el fotoshop quan tenim turistes anònims aliens a la nostra pròpia realitat. ¡Fora! Si no poden treballar, que no vinguin, si no poden estudiar, que no vinguin. Tant hi fa que siguin descendents directes no ja de ciutadans (¡seria massa!), sinó de cotitzadors a la Seguretat Social com jo i vostè. Però pel que sembla no només hi ha ciutadans de segona i de primera, també els que paguen els seus impostos tenen drets diferents.

Sort en tinc que googlejant Corbacho veig que és del PSCPSOE, m’alleuja molt veure que una mesura com aquesta parteix de les esquerres. Si em deixés endur només pels discursos sobre immigració, no sabria mai quina diferència hi ha entre el partit del ministre i aquell altre que se’n diu PP.

El que fa més por de tot plegat és que ningú expliqui que si aquests dròpols asseguts als parcs no poden treballar és per la mateixa llei d’estrangeria del Govern espanyol, que no els reconeix el dret a treballar ni el dret a formar-se. Alguns hi són perquè volen, però d’altres, perquè no poden fer res més.