Enric Guinart
L’entrada en vigor de l’Acord d’Andorra amb la Santa Seu tardarà força temps a ser una realitat, almenys tal com està redactat avui en dia.
Així, segons les fonts consultades, després que el Grup Socialdemòcrata interposés davant del Tribunal Constitucional (TC) una sol.licitud de dictamen de constitucionalitat del Concordat, el TC va enviar una carta al síndic general, Joan Gabriel, perquè ordenés al Govern la frenada del procés de tramitació de la ratificació del Tractat signat amb el Vaticà. Davant d’aquesta petició, el síndic va enviar una missiva a l’Executiu en què li va sol.licitar que no posés en marxa l’entrada en vigor del Concordat. Això significaria implícitament que el Tribunal Constitucional ha acceptat estudiar els arguments plantejats pels socialdemòcrates i, en conseqüència, hi haurien indicis que la demanda formulada podria prosperar. En el cas que el dictamen del TC resolgui que l’article XI del Concordat no és constitucional, tal com creuen els socialdemòcrates, aleshores el síndic n’haurà de fer les al.legacions oportunes. I si el Tribunal Constitucional mantingués el seu posicionament inicial, s’hauria de retirar la part de l’article que seria inconstitucional i aleshores es podria ratificar l’Acord. No obstant això, si la derogació del citat articulat desvirtués el Concordat, tot l’Acord seria denegat. Aquesta, però, és una possibilitat que les fonts apunten com a molt improbable.
EL PROCEDIMENT// Els tractats internacionals aprovats pel Consell General o conclosos pel Govern en els temes contemplats a l’article 64 de la Constitució –tractats que vinculin l’Estat a una organització internacional; tractats relatius a la seguretat interior i a la defensa; tractats relatius al territori d’Andorra; tractats que afectin els drets fonamentals de la persona regulats al Títol II; tractats que impliquin la creació de noves obligacions per a la Hisenda Pública; tractats que creïn o modifiquin disposicions de naturalesa legislativa o que requereixin mesures legislatives per a la seva execució; tractats que versin sobre representació diplomàtica o funcions consulars, sobre cooperació judicial o penitenciària– poden ser objecte de control de constitucionalitat pel Tribunal Constitucional a petició d’un o dels dos coprínceps, d’una cinquena part dels membres de dret del Consell general o del cap de Govern. El termini per presentar el requeriment és entre el 8è i el 15è dia que la Constitució atorga als coprínceps per manifestar el consentiment de l’Estat. La interposició de l’escrit de requeriment de dictamen previ davant del TC impedeix la ratificació del tractat fins al moment en què el Tribunal emeti el seu dictamen amb els efectes previstos a l’article 62 de la llei qualificada del Tribunal Constitucional: el dictamen del TC ha de pronunciar-se sobre l’adequació a la Constitució de les estipulacions del tractat o de l’acord que hagin estat qüestionades així com, quan s’escaigui, sobre el compliment del procediment de negociació previst a la Constitució. Si el dictamen conté algun pronunciament d’inconstitucionalitat, el tractat no pot ratificar-se ni tampoc es pot manifestar el consentiment de l’Estat en el cas dels acords. Quan la inconstitucionalitat no es produeixi per un vici de procediment, el tribunal ha d’indicar els preceptes constitucionals que resulten afectats per si fos procedent la previsió de l’article 101 de la Constitució, que diu: “La resolució estimatòria d’inconstitucionalitat impedirà la ratificació del tractat. En tot cas, la celebració d’un tractat internacional que contingui estipulacions que contradiguin la Constitució exigirà la reforma prèvia d’aquesta”.
Admès l’escrit, el Tribunal Constitucional n’ha d’ordenar la tramitació preferent i donar trasllat immediat al Consell General o al Govern. Posteriorment, el magistrat ponent ha de recaptar tots els informes i documents que estimi necessaris per formular la seva proposta de dictamen que, en tot cas, ha de presentar al Ple del Tribunal en un termini màxim de quinze dies hàbils comptats des de la data d’entrada de l’escrit de contestació. El Tribunal emetrà el dictamen de constitucionalitat dins dels tres dies posteriors al de la formulació de l’esmentada proposta.
ELS ARGUMENTS DEL PS// El Grup Socialdemòcrata va interposar la sol.licitud de dictamen de constitucionalitat del Concordat el 4 de juny per tal d’obtenir un pronunciament sobre la constitucionalitat o inconstitucionalitat de l’article XI de l’Acord amb la Santa Seu. Els socialdemòcrates pensen que obligar tots els centres a oferir dins de l’horari escolar una concreta religió “és una intromissió” en el principi constitucional que garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte. I precisament aquesta llibertat ideològica va acompanyada de la llibertat de creació de centres educatius i, per tant, “el respecte a totes dues llibertats ha d’implicar, en conseqüència, la llibertat d’oferir o no oferir la classe de religió catòlica o d’altres religions”. Per tot plegat, el Grup Socialdemòcrata considera l’article XI del Concordat anticonstitucional, ja que “establiria la confessionalitat de l’Estat”.
L’Acord amb la Santa Seu va ser publicat al BOPA el 15 de maig. En la publicació s’estableix que el Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data en què el Concordat entrarà en vigor. A més, es manifesta el consentiment dels coprínceps: “Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent”.
